La pandèmia de covid-19 ha tingut un impacte significatiu en la generació Z, per la qual cosa és necessari dissenyar projectes de promoció de la salut dirigits a mitigar-ne els efectes. Es va emprendre una recerca de tipus quantitativa-descriptiva orientada a conèixer els seus hàbits de vida amb l’objectiu d’incorporar la seva pròpia visió. Hi van participar 588 estudiants de Secundària procedents d’un entorn urbà, d’entre 11 i 17 anys, de tots dos sexes i no binaris.
El treball social té el camp d’acció en l’àmbit de la salut i, dins d’aquest, en l’acompanyament a les famílies en el dol. No obstant això, quan parem l’atenció en el dol perinatal, el treball social té poc recorregut. Aquest tipus de dol té una sèrie de característiques que el fan particular i també roman invisible a la societat. És per això que, a l’article present, es vol reflexionar sobre la importància que té la nostra disciplina per a la intervenció amb famílies i, en particular, amb dones que han experimentat una pèrdua perinatal.
Els canvis socials continuats i la diversitat contextual estan generant noves necessitats en salut. Els determinants socials cada vegada tenen més pes, si és possible, i fan créixer la complexitat psicosocial que se suma a la complexitat mèdica. Les cures pal·liatives pediàtriques no són alienes a la realitat contemporània i estan influenciades per factors socials i polítics. Així, s’ha fet important fer patent l’existència dels factors de complexitat social perquè en l’avaluació i intervenció social i acompanyament a pacients i famílies siguin tinguts en compte.
L’evolució dels sistemes d’informació clínica ha permès la integració dels processos a les estacions de treball, aportant avantatges assistencials. Paral·lelament, la construcció d’un procés de treball social sanitari (PTSS) és una prioritat per a la nostra especialitat. Per això, des de la Coordinació de Treball Social de l’Institut Català de la Salut (ICS), es va fixar com a objectiu la construcció d’un PTSS als hospitals de l’ICS i la integració d’aquest procés a la història clínica informatitzada.
Amb motiu d’aquest número especial commemoratiu dels 40 anys del Col·legi, i a suggeriment del Consell Assessor de l’RTS, recuperem la secció d’entrevistes que la revista va tenir en diferents etapes.
Les cures pal·liatives, d’implantació recent al nostre país, ofereixen un camp professional important per al treball social. El model d’atenció que requereix el seu desenvolupament, basat en una atenció integral de tots els problemes que genera la situació de malaltia terminal i la necessitat d’atendre el malalt i la seva família com a una unitat, fa que la feina del treballador social hagi estat bàsica ja des de les primeres experiències als “Hospice” anglesos com aquí al nostre país.
En el treball de protecció al menor en famílies amb infants en risc, tradicionalment s’ha prioritzat la seguretat d’aquests sobre l’estabilitat dels vincles familiars, la qual cosa solia desembocar en pràctiques coercitives i de confrontació amb les famílies que acabaven sovint amb una retirada del menor. Els resultats poc eficaços d’aquestes pràctiques tradicionals han propiciat la cerca d’una col·laboració entre professionals i famílies que, per no quedar en mera retòrica, ha d’arribar a plasmar-se en intervencions concretes.
La pandèmia causada per SARS-CoV-2 ha posat de rellevància la importància dels determinants socials en els processos de malaltia. Des dels serveis sanitaris s’han creat dispositius dirigits a protegir la població més vulnerable.
El Comitè d’Emergència Social (Consorci Sanitari de Barcelona), format per l’Òrgan Tècnic i liderat per treballadores socials sanitàries de diferents proveïdors de salut, va abordar les necessitats que feien referència a les dificultats de disponibilitat d’un allotjament segur on poder dur a terme adequadament l’aïllament en alguns grups de població.
Amb aquest article es posa en context la situació de les persones grans i persones grans amb Alzheimer juntament amb les característiques generals que presenten i diferents recerques que busquen millorar-ne el benestar. Es fa una revisió que exposa la situació de com la tecnologia pot afavorir l’estat d’ànim en la vellesa, introduint diferents recerques i projectes socials innovadors, posant l’accent en la intervenció social a través de la intel·ligència artificial.
Malgrat que pensar en la mort en infants i adolescents és un esforç ingrat, la possibilitat d’acompanyament al final de la vida en la infància és l’objectiu de les cures pal·liatives pediàtriques. L’atenció pal·liativa pediàtrica es configura com l’especialitat que dona resposta a malalties sense opció curativa. De manera multidisciplinària s’està posant en marxa la xarxa d’atenció pal·liativa pediàtrica integral (XAPPI) a Catalunya per donar resposta, amb un model biopsicosocial i espiritual, a pacients i famílies que fan front a patologies sense tractament possible.
