El llibre que ha publicat el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya sobre les escoles de treball social a Catalunya (novembre 2023) és, deixeu-m’ho dir, una autèntica joia.
Ángel Luis Maroto ens presenta el seu llibre Cartas a los que empiezan. El trabajo social desde la perspectiva relacional, publicat a la col·lecció Pensamiento Relacional (Ágora Relacional), que resulta ser una revelació pels que creiem en un treball social fonamentat en la relació d’ajuda i en la importància del vincle.
Des de l’inici i fins al final, proposa un viatge motivador i reflexiu sobre la nostra professió a través de l’anàlisi de la praxi actual. Maroto ens apropa a l’essència del treball social des d’una revisió conceptual.
El llibre guanyador de l’XI Premi de recerca en Treball Social Dolors Arteman (en la categoria de recerca realitzada) ofereix una visió enriquidora sobre les dinàmiques del tercer sector social. Des de la contextualització teòrica fins a les conclusions pràctiques, aborda les sinergies entre voluntariat i professionals. És una eina valuosa no només per als treballadors del tercer sector, sinó per a tots els actors implicats. Explora les funcions reconegudes del voluntariat i la seva relació amb els professionals, destacant els avantatges i reptes d’aquesta col·laboració.
El llibre que es presenta a continuació és el magnífic resultat de la col·laboració hispanolusitana de tres docents de l’Àrea de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Salamanca, la Universitat de Murcia i de l’Iscte - Institut Universitari de Lisboa.
El relat autobiogràfic de l’Oficina de Maranyosa núm. 12, d’Alba Pirla, ens ofereix una capbussada en el seu dia a dia i en el del seu equip de serveis socials des del seu alter ego més pinxo (“polculero”, segons la mateixa autora): batejada com a #mimisma, nascuda a les xarxes socials l’estiu del 2019, té la forma d’un diari molt divertit i fins i tot amb algun punt histriònic, que s’agraeix davant de tanta formalitat i correcció política, a cavall entre la vida personal i la professional.
Valgui iniciar la ressenya expressant el meu reconeixement a les coordinadores d’aquest llibre, María Virginia Matulič Domandzič i Núria Fustier García, membres de la Unitat de Formació i Recerca de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, amb una llarga trajectòria investigadora i docent en l’àmbit del sensellarisme i del treball social. Dos referents que no deixen d’aportar coneixement a la pràctica professional i acadèmica, amb qui he tingut el plaer de compartir congressos, cafès i profundes reflexions.
Recordo exactament el moment en què, en una de les múltiples consultes a les xarxes socials, em va aparèixer aquest llibre i vaig sentir l’impuls immediat de comprar-lo. El primer que em cridà l’atenció va ser la portada: “El arte del Trabajo Social” i la seva extraordinària enquadernació en tapa dura. Un llibre sobre treball social, il·lustrat i amb un títol més que suggeridor.
“Una infància infeliç no determina la vida” (Cyrulnik, 2001). Davant d’aquesta afirmació es planteja la importància de reflexionar sobre els infants que han patit situacions traumàtiques (maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals i/o situacions de negligència), i la necessitat de reconeixement i reparació per part dels adults envers el mal ocasionat als fills i les filles.
L’autora de Violència masclista: Una guia per a intervindre-hi, Encarna Canet Benavent, és treballadora social i professora contractada doctora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials (Universitat de València).
Quaranta-tres companys i amics del professor de Treball Social de la Universitat Nacional d’Educació a Distància Tomás Fernández García reconstrueixen una part de la seva biografia: professors, científics, professionals, periodistes, escriptors, actors, cantants i polítics fan un recorregut per una vida plena d’experiències en els espais on ha aportat els seus coneixements, idees i projectes, amb l’objectiu de millorar el benestar dels ciutadans en general, però, especialment, dels col·lectius més desfavorits.
