Vivim en societats definides, en bona instància, pel seu caràcter divers, realitat que comporta grans oportunitats per al desenvolupament humà, el creixement personal, el progrés social i l’ampliació d’horitzons vitals i relacionals. Una situació que planteja, també, alguns desafiaments importants. L’etnocentrisme en el qual tots i totes, d’alguna manera, hem estat socialitzats de manera explícita o implícita, limita les nostres capacitats per relacionar-nos amb persones que identifiquem com a diferents en uns certs aspectes que es consideren rellevants i ens situa en un escenari de competitivitat en el qual es pugna per fer valer el que és propi i acumular privilegis sobre els altres. L’avanç de les dinàmiques d’odi en la nostra societat polaritzada beu d’aquest etnocentrisme i al seu torn l’alimenta, creant les condicions perfectes per a l’exercici de la violència ètnica, racial i política.

(...)