Editorial
En un moment històric marcat per la incertesa, la complexitat i una aparent crisi de valors que travessa les institucions, les relacions socials i les polítiques públiques, el treball social es troba interpel·lat amb una intensitat renovada. La professió, profundament arrelada en principis ètics i orientada a la justícia social, no pot restar aliena a les tensions del present. Ben al contrari, està cridada a exercir un paper actiu en la defensa dels drets humans, en la promoció de la dignitat i en la construcció de societats més inclusives i cohesionades.
Les qüestions ètiques han estat sempre al cor del treball social. No es tracta únicament d’un corpus normatiu, sinó d’un marc de referència dinàmic que orienta la presa de decisions en contextos sovint ambigus i carregats de dilemes. La pràctica professional exigeix un equilibri constant entre el respecte a l’autonomia de les persones, especialment en situacions com la intervenció amb persones en situació administrativa irregular, la protecció de la infància o l’atenció a persones amb capacitat de decisió limitada, i la protecció dels col·lectius més vulnerables i la responsabilitat social. Aquest equilibri esdevé especialment delicat en escenaris de desigualtat creixent, en què les intervencions poden tenir conseqüències profundes en la vida de les persones i les comunitats.
(...)



