Com bé diu Mark Beyebach al pròleg d’aquest llibre, es tracta d’un text necessari, valent, rellevant i inspirador. No són freqüents, en l’àmbit dels serveis socials, llibres que abordin la complexitat de la intervenció social i, menys encara, que aportin una mirada útil per als professionals que la desenvolupen en la pràctica.
Les seves autores són set dones que al llarg de les pàgines del llibre transmeten entusiasme, compromís i professionalitat amb l’art (perquè en el fons es tracta d’això) de la intervenció social. És un llibre que neix de la pràctica, perquè totes elles són professionals en exercici. Pràctica que, tamisada per un rigorós procés de reflexió i diàleg, les autores converteixen en unes propostes metodològiques que sens dubte seran útils per als qui hagin de desenvolupar estratègies per abordar les diferents problemàtiques socials que trobem al sistema públic de serveis socials.
[...]
L’obra és un compendi d’aportacions professionals que resulten del II Encuentro Científico y Profesional de Trabajo Social (maig 2024). Trobada per a l’elaboració contemporània d’una ciència del treball social. Els Pirineus serveixen a un grup de docents per reunir-se, debatre i publicar. L’objectiu és la ciència del treball social en una versió contemporània; encara que amb al·lusions a autors i autores clàssics.
La primera contribució és al treball social comunitari, a l’organització de la comunitat en la figura d’un radical no violent: Saul Alinsky. Aguilar critica l’escassa presència d’aquest autor en la disciplina a Espanya i el descriu a partir de la seva anàlisi de la realitat estatunidenca, des dels anys trenta i següents. La idea d’Alinsky de la pobresa era la manca de poder, i proposa una manera de guanyar aquest poder a través del gran nombre de persones, que són els pobres, i des de la generació de conflicte no violent i la provocació al poderós perquè negociï i arribi a acords.
[...]
“… el cervell… una màquina fal·lible –massa fal·lible– d’explicar històries i de construir la realitat […] Escoltar les paraules […] Integració de la psiquiatria i la psicologia, així com de les ciències biològiques i socials.” Aquests són fragments extrets de les primeres línies de la introducció del llibre Las palabras de la bestia hermosa: Breve manual de psiquiatría con alma (2024) del psiquiatre Guillermo Lahera, publicat per Debate. Si el títol de l’obra ja deixa endevinar que no ens trobem davant un manual de psiquiatria basat en l’omnipresent DSM, aquests fragments seleccionats de la introducció ho confirmen alhora que resumeixen l’essència del llibre i de la perspectiva presa per l’autor. Tot sovint, es confon la psicopatologia (disciplina que pretén explicar l’etiologia dels trastorns mentals) amb l’activitat de codificar el trastorn mental present en una persona en alguna de les més de 200 categories diagnòstiques del DSM-5-TR. Massa sovint es deixa de banda la biografia i els condicionants de la persona (alguns presents des del naixement i altres que es van incorporant al llarg de la vida), que són els que realment poden donar compte del perquè del relat o la narrativa que cadascú de nosaltres fem de la vida, dels altres i de nosaltres mateixos. La visió neokraepeliniana d’entendre la “malaltia mental”, tan estesa en determinats cercles, en què el “malalt” no és una variable fonamental, sinó que l’eix són els símptomes i el seu abordatge farmacològic, deixa en segon pla la prioritat de captar el sentit del patiment humà.
(...)
Es tracta del tercer llibre generat en l’entorn del Postgrau de Supervisió en Contextos d’Acció Social de la Universitat del País Basc, que es troba en la seva tercera edició.
Aquest lliurament completa els dos anteriors, l’un (2022) dedicat a l’exposició teoricopràctica del model RAPS (Recerca Acció Participació Supervisió) i l’altre (2023), a recollir de manera extensa, col·laborativa i transdisciplinària interessants aportacions a la reflexió sobre la supervisió segons aquest model i a l’exercici del treball social en la complexa realitat del món actual.
El text que ens presenten ara les seves dues coordinadores recull els testimoniatges de vint treballadores socials que han cursat el postgrau esmentat. En els seus escrits, cadascuna explica l’experiència d’exposar en grup una situació que els generava alguna mena de malestar, dubte o inquietud; de ser acompanyada per les seves companyes i supervisores a reflexionar sobre aquesta a la llum del model RAPS i, finalment, els efectes positius d’aquesta vivència en la seva pràctica i en la seva persona.
(...)
Habitamos sociedades definidas, en buena instancia, por su carácter diverso, realidad que comporta grandes oportunidades para el desarrollo humano, el crecimiento personal, el progreso social y la ampliación de horizontes vitales y relacionales. Una situación que plantea, también, algunos importantes desafíos. El etnocentrismo en el que todos y todas, de alguna manera, hemos sido socializados explícita o implícitamente, limita nuestras capacidades para relacionarnos con personas que identificamos como diferentes en ciertos aspectos que se consideran relevantes y nos sitúa en un escenario de competitividad en el que se pugna por hacer valer lo propio y acumular privilegios sobre los otros. El avance de las dinámicas de odio en nuestra sociedad polarizada bebe de ese etnocentrismo y a su vez lo alimenta, creando las condiciones perfectas para el ejercicio de la violencia étnica, racial y política.
(...)
Dolors Colom Masfret nos acostumbra a ir transformando su saber y su estudio en auténticas joyas científicas centradas en el Trabajo Social sanitario. Como la mayor especialista en esta materia –tras el libro Trabajo Social Sanitario. Catálogo de prestaciones y cartera de servicios, publicado en la editorial Agathos en 2022, en el que basándose en la Ley 16/2003 de cohesión y calidad del Sistema Nacional de Salud, va definiendo de forma adecuada los servicios que realizan los trabajadores sociales sanitarios en las diferentes unidades de trabajo, clarificando y homologando un lenguaje compartido por los profesionales–, nos ofrece ahora una nueva publicación centrada en la gestión de caso: El diagnóstico social sanitario y la gestión de casos. Los pilares en la clínica del trabajo social sanitario, libro editado por Nau Llibres, bajo la coordinación de la profesora Josefa Fombuena.
(...)
L’editor i coordinador del llibre és el Dr. Jorge Garcés, que és catedràtic de Treball Social i Serveis Socials i director de l’Institut d’Investigació en Polítiques de Benestar Social (Polibienestar) de la Universitat de València, juntament amb la Dra. Rosa Díaz, el Dr. Andrés Arias, la Dra. Violeta Quiroga, el Dr. Francisco Ródenas, la Dra. Ana Alcázar i el Dr. Juan Jesús Viscarret com a coordinadors i coordinadores dels toms corresponents a cada àmbit (treball social, serveis socials i política social). A més, en els diversos capítols del llibre hi han participat 152 autors i autores que pertanyen a 41 institucions vinculades a la universitat pública i també privada, instituts d’investigació, administracions públiques, fundacions i associacions.
(...)
El llibre guanyador de l’XI Premi de recerca en Treball Social Dolors Arteman (en la categoria de recerca realitzada) ofereix una visió enriquidora sobre les dinàmiques del tercer sector social. Des de la contextualització teòrica fins a les conclusions pràctiques, aborda les sinergies entre voluntariat i professionals. És una eina valuosa no només per als treballadors del tercer sector, sinó per a tots els actors implicats. Explora les funcions reconegudes del voluntariat i la seva relació amb els professionals, destacant els avantatges i reptes d’aquesta col·laboració. Les conclusions i propostes de millora proporcionen una guia per entendre, analitzar i millorar aquesta interacció, i el consolida com un recurs indispensable per al creixement i desenvolupament del sector social.
El llibre que ha publicat el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya sobre les escoles de treball social a Catalunya (novembre 2023) és, deixeu-m’ho dir, una autèntica joia. A càrrec del Seminari Permanent d’Història del Treball Social del mateix Col·legi, i amb un destacable esforç de recerca, recopilació de memòria i d’informació oral, escrita i gràfica, nou docents amb responsabilitats de les diferents escoles –coordinats per Carme Fernàndez Ges, també professora universitària– ens presenten un interessant relat que recull, de forma sistematitzada i documentada, la trajectòria de les sis escoles que varen haver-hi a Catalunya, sense deixar de fer una breu referència a l’existència de curta durada d’una altra escola masculina i la delegació de l’escola de la Universitat de Girona. Escoles que varen assumir la responsabilitat de formar i preparar per a la pràctica professional els molts treballadors socials de l’època (assistents socials / diplomats en Treball Social), que van lluitar aferrissadament per innovar i adequar els plans d’estudis a la realitat i necessitats socials, i alhora van treballar sense treva per aconseguir el reconeixement universitari dels estudis fins a aconseguir-ne la plena integració en el marc europeu d’educació superior i la implementació del grau. Dues d’aquestes escoles, la de Manresa i la de Sabadell-Terrassa, van haver de tancar durant aquest procés. Quatre varen tenir continuïtat i constituïren la llavor que ha germinat en els estudis universitaris actuals.
Ángel Luis Maroto ens presenta el seu llibre Cartas a los que empiezan. El trabajo social desde la perspectiva relacional, publicat a la col·lecció Pensamiento Relacional (Ágora Relacional), que resulta ser una revelació pels que creiem en un treball social fonamentat en la relació d’ajuda i en la importància del vincle.
Des de l’inici i fins al final, proposa un viatge motivador i reflexiu sobre la nostra professió a través de l’anàlisi de la praxi actual. Maroto ens apropa a l’essència del treball social des d’una revisió conceptual.
El relato autobiográfico de la Oficina de Maranyosa n.º 12, de Alba Pirla, nos ofrece una zambullida en su día a día y en el de su equipo de servicios sociales desde su alter ego más cañí (“polculero”, según la propia autora): bautizada como #mimisma, nacida en las redes sociales en verano del 2019, tiene la forma de un diario muy divertido e incluso con algún punto histriónico, que se agradece ante tanta formalidad y corrección política, a caballo entre la vida personal y la profesional.
El llibre que es presenta a continuació és el magnífic resultat de la col·laboració hispanolusitana de tres docents de l’Àrea de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Salamanca, la Universitat de Murcia i de l’Iscte - Institut Universitari de Lisboa.
Referencias bibliográficas
Aguado i Cudolà, Vicenç. (2008). El sistema de serveis socials a Catalunya. Garantir drets, pensar serveis. Institut d’Estudis Autonòmics.
Forns i Fernández, Maria Victòria. (2018). El model de prestació dels serveis socials de Catalunya basat en la persona des de la perspectiva local: sistema organitzatiu i competencial de la postcrisi. Atelier.
Valgui iniciar la ressenya expressant el meu reconeixement a les coordinadores d’aquest llibre, María Virginia Matulič Domandzič i Núria Fustier García, membres de la Unitat de Formació i Recerca de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona, amb una llarga trajectòria investigadora i docent en l’àmbit del sensellarisme i del treball social. Dos referents que no deixen d’aportar coneixement a la pràctica professional i acadèmica, amb qui he tingut el plaer de compartir congressos, cafès i profundes reflexions.
Recordo exactament el moment en què, en una de les múltiples consultes a les xarxes socials, em va aparèixer aquest llibre i vaig sentir l’impuls immediat de comprar-lo. El primer que em cridà l’atenció va ser la portada: “El arte del Trabajo Social” i la seva extraordinària enquadernació en tapa dura. Un llibre sobre treball social, il·lustrat i amb un títol més que suggeridor.
Quan el vaig tenir a les mans, tot fullejant-lo, vaig saber amb certesa que era una petita joia. Si la coberta era preciosa, els textos s’insinuaven interessants. Un llibre original, un descobriment que no decebria.
“Una infància infeliç no determina la vida” (Cyrulnik, 2001). Davant d’aquesta afirmació es planteja la importància de reflexionar sobre els infants que han patit situacions traumàtiques (maltractaments físics o psíquics, abusos sexuals i/o situacions de negligència), i la necessitat de reconeixement i reparació per part dels adults envers el mal ocasionat als fills i les filles.
Los buenos tratos a la infancia aborda aquestes situacions des de la perspectiva de com prevenir i afrontar els maltractaments, així com analitzar la transformació del benestar infantil en benestar adult i emocional.
Referencias bibliográficas
Cyrulnik, Boris. (2001). Los patitos feos: La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Editorial Gedisa.
Llei, 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, DOGC núm. 5641 (2010).
L’autora de Violència masclista: Una guia per a intervindre-hi, Encarna Canet Benavent, és treballadora social i professora contractada doctora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials (Universitat de València).
La seua experiència laboral ha transcorregut en diversos camps de la intervenció social, des d’institucions penitenciàries a l’educació primària, passant per les persones majors, els serveis socials municipals, la igualtat entre dones i homes i, sobretot, la violència masclista. Actualment és professora a la Universitat de València, on imparteix diverses assignatures en el grau en Treball social i en el Màster en Prevenció i Intervenció amb Adolescents en Risc i Violència Filioparental. A més a més, com a investigadora forma part del Grup d’Estudis Socials Intervenció i Innovació (GESINN) i de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) de la Universitat de València.
Cuarenta y tres compañeros y amigos del profesor de Trabajo Social de la Universidad Nacional de Educación a Distancia Tomás Fernández García reconstruyen una parte de su biografía: profesores, científicos, profesionales, periodistas, escritores, actores, cantantes y políticos hacen un recorrido por una vida llena de experiencias en los espacios donde ha aportado sus conocimientos, ideas y proyectos, con el objetivo de mejorar el bienestar de los ciudadanos en general, pero, especialmente, de los colectivos más desfavorecidos. Esta labor lo ha convertido en un referente intelectual en incontables universidades dentro y fuera de nuestras fronteras y le ha hecho recibir los más importantes galardones en América Latina.
Las profesionales del Trabajo Social actúan con y para otras personas, especialmente en el ámbito de la relación de ayuda, y son el recurso más valioso para promover el cambio y el bienestar social. Los efectos de la pandemia por covid-19 han incrementado la necesidad de dotarles de recursos tanto externos como internos para responder a las crecientes demandas sociales sin desgastar la eficacia de sus intervenciones. Las intervenciones basadas en mindfulness (IBM) y compasión están despertando, desde hace años, un gran interés en el contexto internacional del Trabajo Social por su cada vez más evidente potencial para apoyar el cuidado y el desarrollo profesional y reforzar la eficacia de sus intervenciones.
El libro Mindfulness y compasión en la relación de ayuda, coordinado por Luisa Conejos y María Nabal, resulta de especial relevancia para la disciplina y profesión del Trabajo Social ya que aborda la relación de ayuda, el mindfulness y la compasión poniendo de manifiesto la necesidad del trabajo que potencie el cuidado, la resiliencia y la fortaleza interior de las personas para contribuir de una forma más eficaz a impulsar la justicia y el bienestar social.
El contexto juega un papel importante en el desarrollo de las personas y más todavía en la primera infancia. Aunque en la atención temprana (AT) siempre se ha dado un gran peso a la incidencia que produce el entorno sobre el desarrollo infantil, la exploración primaria de los casos considerados sociales quedaba relegada a los profesionales de otros ámbitos, que priorizaban aquellas familias con escasos recursos externos como beneficiarias de una atención por parte del trabajador social. A consecuencia, los diagnósticos sociales se establecían según la visión del profesional referente y no en base al criterio del trabajador social, limitando así su intervención a los casos en riesgo de exclusión social.
Referencias bibliográficas
García Hernández, J. (2019). La construcción del diagnóstico social en atención temprana: Profesionales, intervenciones y representaciones de la familia social. (Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona). http://hdl.handle.net/10803/670525
El maestro Paulo Freire (2010) ubica la acción-reflexión pedagógica en los cimientos sociales, ya que “ninguna sociedad se afirma sin el perfeccionamiento de su cultura, de la ciencia, de la investigación, de la tecnología, de la enseñanza. Y todo esto comienza con la preescuela” (p. 73). El mundo contemporáneo está experimentando la consolidación de la cuarta revolución industrial, donde la ciencia y la tecnología se ubican como generadores de riqueza y desarrollo económico y, por ello, la escuela atraviesa transformaciones cada vez más aceleradas. En este marco, el presente libro se pregunta por el lugar de la pedagogía crítica, la educación popular, los movimientos sociales, el buen vivir y las epistemologías del sur gestadas en América Latina (Santos, 2018), en el contexto global de la inteligencia artificial (IA), los big data, las nuevas tecnologías de la
información y comunicación (NTIC) y convergentes.
Referencias bibliográficas
Freire, P. (2010). Cartas a quien pretende enseñar. Siglo XXI Editores.
Hölderlin. (1995). Hölderlin Poesía completa. Ediciones 29.
Santos, B. d. S. (2018). Una epistemología del sur. Siglo XXI y CLACSO.
Viveiros de Castro, E. (2010). Metafísicas caníbales. Líneas de antropología posestructural. Katz.
Del Burnout al sentido consigue principalmente adentrarnos en la realidad de la intervención social, así como mostrarnos las herramientas para mantenerse en esa tarea aun reconociendo los sinsabores por los que transitan los profesionales de dicha intervención. Un libro lleno de propuestas, de reflexiones, del don de la palabra y de la losa del silencio, de la realidad y de la imaginación, de la soledad y de la importancia de compartir. En definitiva, un libro que da sentido a lo que hacemos para no vernos expuestos a quemarnos en nuestra intervención.
Sabem que el treball social és una disciplina jove, amb poc més de 100 anys d’experiència, i es té la creença que només és una disciplina pràctica, experiencial i vivencial. Aquest pensament està lluny de la realitat i ho demostra aquest llibre que avui ressenyem i que s’ha de convertir en manual indispensable per a treballadores socials i estudiants de grau de Treball Social.
Les persones autores d’aquesta publicació presenten l’Escala de Valoració Sociofamiliar TSO, que té com a objectiu “permetre al o la professional mesurar de manera fiable i objectiva el grau de risc social de la situació d’una persona gran en un moment temporal concret, en termes d’abast (indicadors afectats) i intensitat (risc per indicador i risc global), mitjançant una primera i breu mirada estructurada a la seva situació social”.
Referencias bibliográficas
González, D. C., Caicoya, A. M., Sánchez, A. F., García, V. A., González, J. G., Palacios, E. D., i García, A. S. (1999). Evaluación de la fiabilidad y validez de una escala de valoración social en el anciano. Atención primaria: Publicación oficial de la Sociedad Española de Familia y Comunitaria, 23(7), 434-440.
Guinovart, C., Rovira, E., i Rufí, A. (2011). Experiència d’ús i resultats d’una escala de valoració sociofamiliar en ancians: Per part de treballadors socials en serveis socials i sanitaris a la comarca d’Osona. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
Valga iniciar esta reseña expresando mi reconocimiento a las autoras de este libro. Algunas de ellas forman parte del Consejo Asesor de la RTS, alguna otra es compañera de práctica profesional y todas, sin excepción, han sido y siguen siendo referentes tanto en mi reflexión como en mi acción profesional. Esta sentida proximidad me ha hecho disfrutar especialmente con la lectura del libro, pero estoy segura de que, aun en el supuesto improbable de no tener referencias previas de sus autoras, cualquier profesional del Trabajo Social encontrará sumamente estimulante su lectura y se sentirá interpelada.
Referencias bibliográficas
Fombuena, J. (2012). El Trabajo Social y sus instrumentos: Elementos para una interpretación a piacere. Nau Llibres.
Esta obra gira en torno a las personas en situación de dependencia en el Estado español, a partir de la creación del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD). Se trata de un libro interdisciplinar, cargado de diversidad y pluralidad, coordinado por Manuel Gandoy-Crego, doctor en Psicología, profesor de la Universidad de Santiago de Compostela y coordinador del Grupo de Investigación en Dependencia, Gerontología y Geriatría, junto con Rubén Gónzalez-Rodríguez, trabajador social y doctor por la Universidad de Santiago de Compostela, profesor de la Universidad de Vigo y miembro del Grupo de Investigación GIES-10 de la misma.
El llibre que presento ha estat elaborat per Cristina Vidal-Martí, doctora en Psicologia, graduada en Educació Social i, des de fa uns anys, professora associada al departament de MIDE de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Aquest treball parteix de la seva tesi doctoral, en què analitza el fenomen de la violència exercida per part de les persones grans institucionalitzades cap als professionals.
L’autora, tal com apunta en la introducció, pretén visibilitzar un fenomen que està present en les organitzacions com és l’acció violenta cap als cuidadors professionals i, en concret, per part del col·lectiu de la gent gran institucionalitzada. L’objectiu és proporcionar coneixements que ajudin a entendre i comprendre per què es produeix aquest fenomen i dotar de competències personals i organitzacionals, tant als professionals com els equips directius, amb la finalitat de prevenir o gestionar la situació quan aquesta acció violenta s’ha produït.
Referencias bibliográficas
Chappell, D., i Di Martino, V. (2006). Violence at work (3rd ed.). International Labour Office.
¿Quieres recibir la RTS en papel? Rellena este formulario
Revista editada por:
Síguenos en.
