L’àmbit de la memòria democràtica pràcticament no ha estat explorat com a camp específic d’intervenció professional des de les disciplines del treball social i l’educació social. A diferència d’altres països, a Espanya l’única Llei de memòria democràtica data de 2022, malgrat que ha transcorregut gairebé mig segle des del final de la dictadura. Una de les conseqüències directes d’aquesta persistent falta de reconeixement, justícia i reparació a les víctimes, és que ha negat el dol a les famílies en les quals el trauma s’ha transmès generacionalment fins a l’actualitat.
El creixement dels processos d’urbanització té diferents efectes en la vida de les ciutats i els barris. L’increment dels problemes socials i de la diversitat etnocultural en són dos, que repten a les administracions a una adaptació necessària de les estratègies polítiques i mètodes d’intervenció que garanteixin la convivència i cohesió socials. L’autor i l’autora de l’article analitzen de manera comparativa diversos processos desenvolupats en territoris vulnerables i d’alta diversitat etnocultural a la Comunitat de Madrid.
Aquesta recerca ens mostra diferents percepcions i experiències viscudes per persones amb problemàtiques residencials, sobre l’acompanyament professional que han rebut per part de les treballadores socials del sistema de serveis socials, en els municipis de Cerdanyola del Vallès i Ripollet (Barcelona).
S’ha plantejat una recerca qualitativa. Per fer-ho, s’ha treballat amb persones usuàries del sistema de serveis socials que han tingut problemes d’habitatge i formen part del col·lectiu PAH Ripollet-Cerdanyola.
En aquest article es presenten els resultats principals de l’estudi dut a terme el 2018-2019 amb el propòsit d’identificar les característiques de la implementació del programa Más familias en Acción (MFA) al municipi de Calarcá, Quindío, Colòmbia, així com la connexió del programa amb el marc de les polítiques socials i les transformacions produïdes en les condicions de salut, habitatge, ocupació i educació de les famílies beneficiàries.
El sensellarisme es constitueix com un fenomen multifactorial, multidimensional, estructural i dinàmic que dificulta la intervenció professional i genera que, en determinades ocasions, la persona torni a la situació de sensellarisme després d’haver assolit la integració social. Aquesta recerca aborda el fenomen de porta giratòria, analitzant tant la seva magnitud com la possible interseccionalitat que hi pogués haver entre els factors que generen la reincidència.
Amb motiu d’aquest número especial commemoratiu dels 40 anys del Col·legi, i a suggeriment del Consell Assessor de l’RTS, recuperem la secció d’entrevistes que la revista va tenir en diferents etapes.
Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.
Els serveis socials d’atenció primària tenen diverses metodologies per atendre els ciutadans que es posen a l’abast de les necessitats detectades i del diagnòstic que calgui fer.
La lectura de la inspirada aportació de Silvia Navarro al projecte global de millora dels serveis d’atenció primària ens aportarà una bona dosi d’optimisme i, probablement, ens convidarà a rellegir-la en ocasions posteriors. L’autora ens transporta al territori de la reflexió sobre la nostra pràctica professional, la qual cosa permetrà interrogar-nos sobre la nostra identitat professional i sobre el nostre paper en “aquella idea de proximitat i de compromís amb la ciutadania que contenia l’atenció primària... en la qual tots un dia vam creure, en la qual uns quants encara creiem”.
Partint del recorregut del treball social quant a l’assoliment d’objectius de la disciplina i la insatisfacció generalitzada del col·lectiu professional, aquest article intenta plantejar una redefinició del treball social. Exposa la necessitat d’allunyar-nos de la definició que encasella la intervenció del treball social en àmbits centrats en una problemàtica concreta per acostar-nos a una intervenció més integral i centrada en la necessitat i la col·lectivitat.
