acció social

En el món occidental tenen lloc nous fenòmens com l’envelliment de la població, la qual cosa implica una preocupació creixent per part dels treballadors socials, que ho consideren un problema multifactorial. L’ingrés hospitalari de pacients d’edats avançades als països occi- dentals s’ha convertit en els últims anys en un fenomen creixent.

Els processos de reestructuració i repartiment de funcions que s’es- tan produint en els sistemes europeus de benestar, col·loquen el tercer sector en una posició de més protagonisme. Així, els mecanismes de relació i representació que s’estableixen entre el tercer sector i l’Administració Pública són un element fonamental en aquest debat.

La mirada professional del treball social sobre la realitat que es dona als jutjats i tribunals ajuda els jutges i scals a entendre aquesta complexitat. Però els juristes demanen que els informes sociofamiliars s’acompanyin d’un diagnòstic sobre aquesta realitat. Un diagnòstic que expliqui les variables que acompanyen les situacions i proposin les solu- cions a aquestes situacions de crisis. Paral·lelament, a Espanya la professió defensa que el diagnòstic social és la reserva d’activitat professional.

En aquest breu article miro d’explicar succintament el context, el signi cat i la identitat del moviment fabià a través dels Webb, Sydney i Beatrice, la seva originalitat respecte a la resta dels moviments d’esquerres i la seva relació amb els moviments de caritat i reforma social, una qüestió d’especial interès per al treball social.

L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105).

Aquest article es planteja contribuir a la tasca divulgativa del pro- jecte de recuperació i conservació de l’Arxiu històric de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona. L’Arxiu conserva documentació prèvia a l’any de la constitució o cial de l’Escola (1953). L’article s’estructura en dues parts.

En els darrers anys s’ha viscut un desplegament de drets i llibertats de les persones i parelles no heterosexuals. Alguns esdeveniments com l’aprovació a Catalunya el 2014 de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transexuals i intersexuals (LGTBI) i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, o la inauguració del centre de recursos LGTBI a Barcelona, són dos exemples d’aquest des- plegament.

Aquest article té com a objecte vincular les raons de l’escassa fo- namentació teòrica i metodològica del treball social amb la tesi de la (des) professionalització. S’hi fa una anàlisi del malestar sentit pels treballadors socials en el seu quefer professional, que afecta la seva identitat i el seu reconeixement social. En la primera part de l’article es presenta un marc conceptual sobre el sistema de professions, la tesi de la desprofessiona- lització i els riscos que afecten el treball social a Espanya.