La lluita contra l’extremisme violent en la societat catalana ha portat a introduir polítiques de vigilància social dins l’àmbit educatiu, el Protocol de detecció de radicalització islamista (PRODERAI) és un exemple d’això. Aquest protocol aplicat als alumnes, majoritàriament menors d’edat, secret, amb instruccions policials transmeses oralment i de dubtosa efectivitat, mostra la transcendència judicial en l’àmbit educatiu.
En aquest article es presenta un exemple de bona pràctica en el disseny de les polítiques públiques a través de la participació ciutadana i dels agents socials, duta a terme per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana amb l’elaboració del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista de la Comunitat Valenciana (2017).
Constituïdes la Taula Nacional d’Infància i, posteriorment, les 6 taules territorials, no sabem ni el nombre ni la situació de les taules locals, així com tampoc sabem ni el nombre ni la situació de les xarxes d’infància i adolescència. Des del Màster en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar (IL3-Universitat de Barcelona)4 vam veure la necessitat d’identificar les taules i xarxes locals d’infància a Catalunya per poder elaborar un diagnòstic inicial, i a partir d’això dissenyar un estudi més complet i influir en polítiques públiques d’infància, adolescència i famílies.
Els serveis socials, quart pilar del benestar social, constitueixen part de la columna vertebral de les polítiques socials en el conjunt de les comunitats autònomes, partint de l’àmbit competencial recollit a la Constitució espanyola de 1978. Les primeres lleis de serveis socials de les diverses comunitats autònomes van marcar l’inici de l’incipient, encara avui, sistema públic de serveis socials.
Aquest article presenta les reflexions amb relació al rol investigador en el marc d’una experiència d’Investigació Acció Participativa (IAP) duta a terme per l’equip d’investigadores del Departament de Treball Social i Sociologia de la Universitat de Deusto, al campus de Donostia/Sant Sebastià. La IAP és una metodologia capaç de generar dinàmiques relacionals i pràctiques de reciprocitat, i possibilita vincular la investigació en treball social amb la pràctica professional; d’aquesta manera, supera la possible dicotomia entre les dues dimensions.
Aquest article aporta elements per a la reflexió entorn de les polítiques estatals en la seva doble mirada, com a possibilitadores de drets de ciutadania i alhora com a reproductora de desigualtats socials, prenent com a referència i tensió empírica per pensar aquestes accions estatals el Pla Nacional d’Inclusió Previsional per a Adults Grans (2005), implementat a l’Argentina.
En aquest treball explorem la conexió teòrica entre els estudis del care i les propostes del model social de la discapacitat. Busquem visibilitzar el coneixement científic produït des del mateix col·lectiu de persones amb diversitat funcional per incorporar-lo en els diferents enfocaments de la cura. El nostre objectiu últim pretén desenvolupar un model de cura segons les necessitats del moviment de vida independent en la diversitat funcional.
Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció.
En el món occidental tenen lloc nous fenòmens com l’envelliment de la població, la qual cosa implica una preocupació creixent per part dels treballadors socials, que ho consideren un problema multifactorial. L’ingrés hospitalari de pacients d’edats avançades als països occi- dentals s’ha convertit en els últims anys en un fenomen creixent.
Els processos de reestructuració i repartiment de funcions que s’es- tan produint en els sistemes europeus de benestar, col·loquen el tercer sector en una posició de més protagonisme. Així, els mecanismes de relació i representació que s’estableixen entre el tercer sector i l’Administració Pública són un element fonamental en aquest debat.
