El Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista com a model de participació social en les polítiques públiques

Encarna
Canet Benavent
Inicials: 
E.
Glòria Maria
Caravantes López de Lerma
Inicials: 
G. M.
Resum

En aquest article es presenta un exemple de bona pràctica en el disseny de les polítiques públiques a través de la participació ciutadana i dels agents socials, duta a terme per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana amb l’elaboració del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista de la Comunitat Valenciana (2017).

Per descriure’n l’elaboració, primerament es presenta un marc teòric per abordar els nous models de governança conjuntament amb el paper del treball social en l’elaboració de polítiques públiques. Seguidament, es fa una anàlisi estadística sobre el punt de partida del País Valencià en matèria de violència de gènere i, tot seguit, es descriu el procés de participació del Pacte conjuntament amb les mesures més significatives.

Aquest model de coproducció de polítiques públiques fomenta el dret de participació de la ciutadania, les persones professionals implicades en la violència de gènere, les associacions de dones, sindicats i altres agents socials en el disseny i elaboració de les polítiques públiques relacionades
amb la matèria.

PDF icon Download article (705.08 KB)
Paraules clau:
Dret de participació, Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, sensibilització, atenció professional, treball en xarxa
Per a citar: Canet Benavent, E., Caravantes López de Lerma, G. M. (2020). El Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista com a model de participació social en les polítiques públiques. Revista de Treball Social, 218, 121-137. doi:https://doi.org/10.32061/ RTS2020.218.07.
Referències bibliogràfiques:

Barranco, C. (2009). Discapacidad y Trabajo Social: una mirada sobre los enfoques y los derechos sociales. Revista de Treball Social de Cataluña, 186, 81- 94.

Canet, E. (2017). El discurs de les professionals i la representació de la premsa sobre la violència de gènere al País Valencià. (Tesi de doctorat). IIDL-Universitat de València. Recuperat de https://bit.ly/2v9yXLU

Caravantes, G. M. (2020). El derecho de participación en las políticas sociales: el proceso participativo para la elaboración de la Ley valenciana de Servicios Sociales. Cuadernos de Trabajo Social, 33(1), 99-113. Recuperat de https://bit.ly/399LxJp

CCOO (2016). Informe sobre violencia de género. Documento FSC-CCOO, 10. Recuperat de https://bit.ly/388fE48

Consejo de Europa (2011). Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra la mujer y la violencia doméstica (Convenio de Estambul). Recuperat de http://bit.ly/1l9lKbK

Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (2019). Evaluación de la Ejecución de las Medidas del Pacto Valenciano contra la violencia de género y machista, 2019. Recuperat de https://bit.ly/2U7USwW

Coordinadora Feminista (2016). IV Seminario violencias machistas. 7 y 8 de mayo de 2016. Madrid. Recuperat de http://bit.ly/2qi1T0C

Diputació de València (2016). Resumen ejecutivo sobre el diagnóstico de recursos contra la violencia de género en la Provincia de València 2016, València.

Dominelli, L., i McLeod, E. (1989). Trabajo Social feminista. Madrid: Cátedra.

Fantova, F. (2005). Procesos participativos en las políticas públicas: reflexiones desde la práctica. Jornadas Hacia la promoción y participación social del pueblo gitano. Consejo para la Promoción Integral y Participación Social del Pueblo Gitano en el País Vasco. Recuperat de https://bit.ly/3beLSg9

Fernández Lamelas, E. (2008). ¿Qué representó en los inicios de la democracia el movimiento asociativo vecinal y qué representará en el siglo XXI? Revista ICEV, Revista d’Estudis de la Violència, 4(13), 39-74.

Generalitat Valenciana (2017). Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. Recuperat de https://bit.ly/31ADUth

Heras i Trias, P. (2008). La acción política desde la comunidad. Análisis y propuestas. Barcelona: Editorial Graó.

Naciones Unidas (1966). Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (PIDESC). Recuperat de https://bit.ly/2SmH7Jy

Plataforma pel Dret a Decidir (2020). L’empobriment del País Valencià. Recuperat de https://bit.ly/33ED8N0

Robertis, C. de (2003). Fundamentos del Trabajo Social. Alicante: PUV.

Rodríguez Cruz, H. M. (2011). Comportamiento ético y acción política (Tesi de doctorat). Universidad Complutense de Madrid.

Síndic de Greuges (2017). Informe del Síndic de Greuges sobre la atención y protección a las mujeres víctimas de violencia de género en la Comunitat Valenciana. Recuperat de https://bit.ly/3bhBAfi

Uceda-Maza, F. X. (2017). Una agenda valenciana de transformació social: un nou model social valencià. Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, 62, 89-120.

Uceda-Maza, F. X., Martínez-Martínez, L., i Caravantes, G. M. (2019). Trabajo Social y acción política: la experiencia de la Comunitat Valenciana en tiempos de transformaciones sociales. En: C. Verde, A. I. Lima i E. Pastor (coord.), El trabajo social ante los desafíos del siglo XXI desde una perspectiva iberoamericana (p. 309-321). Navarra: Aranzadi.

Zamanillo, T., i Martín, M. (2011). La responsabilidad política del Trabajo Social. Trabajo Social Global, 2(3), 97-115.

RTS 218
218