El llibre que ha publicat el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya sobre les escoles de treball social a Catalunya (novembre 2023) és, deixeu-m’ho dir, una autèntica joia.
Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.
El poder forma part consubstancial del treball social en la mesura que implica l’entramat de relacions socials que produeix la intervenció social. Partint de l’enfocament que proposa Foucault, aquí s’aborda específicament el poder de la professió de treball social i com s’incardina en la pràctica quotidiana. El fil conductor és el binomi saber-poder que, en termes professionals, es llegeix com a disciplina - exercici de la professió. A partir d’això, s’analitzen cinc dimensions en què poden donar-se manifestacions de poder del treball social i que caldria saber gestionar.
L’article planteja algunes consideracions sobre la metodologia del treball social. Proposa unes modalitats o classificació del treball social de grup, relacionada amb els objectius genèrics de la intervenció i vinculada a l’abordatge tècnic de cada modalitat. Es plantegen els criteris indispensables per organitzar un grup, i es descriuen els fenòmens més característics de les etapes del procés grupal relacionades amb els objectius específics de cada experiència.
Amb aquest article faig un recorregut pel que ha estat per a mi el fet de ser i fer de supervisora des del treball social com a autònoma i en l’exercici lliure de la professió en els darrers 20 anys.
Les cures pal·liatives, d’implantació recent al nostre país, ofereixen un camp professional important per al treball social. El model d’atenció que requereix el seu desenvolupament, basat en una atenció integral de tots els problemes que genera la situació de malaltia terminal i la necessitat d’atendre el malalt i la seva família com a una unitat, fa que la feina del treballador social hagi estat bàsica ja des de les primeres experiències als “Hospice” anglesos com aquí al nostre país.
La lectura de la inspirada aportació de Silvia Navarro al projecte global de millora dels serveis d’atenció primària ens aportarà una bona dosi d’optimisme i, probablement, ens convidarà a rellegir-la en ocasions posteriors. L’autora ens transporta al territori de la reflexió sobre la nostra pràctica professional, la qual cosa permetrà interrogar-nos sobre la nostra identitat professional i sobre el nostre paper en “aquella idea de proximitat i de compromís amb la ciutadania que contenia l’atenció primària... en la qual tots un dia vam creure, en la qual uns quants encara creiem”.
Partint del recorregut del treball social quant a l’assoliment d’objectius de la disciplina i la insatisfacció generalitzada del col·lectiu professional, aquest article intenta plantejar una redefinició del treball social. Exposa la necessitat d’allunyar-nos de la definició que encasella la intervenció del treball social en àmbits centrats en una problemàtica concreta per acostar-nos a una intervenció més integral i centrada en la necessitat i la col·lectivitat.
Aquest text es proposa revisar un article que es va publicar a la Revista de Treball Social (RTS) sobre el mètode bàsic de treball social a la llum de l’experiència al llarg dels anys i també de les aportacions i crítiques amb què s’ha enriquit. La revisió del mètode vol crear un espai perquè aquest instrument resulti útil per a les assistents socials i per a la transformació social.
A les noves (o no tan noves) generacions de professionals del Treball Social els hi pot resultar enigmàtic o simplement desconegut, saber com va ser que les pioneres d’aquesta professió assolissin bastir una publicació científica que ha aconseguit sobreviure 58 anys.
