El llibre que ha publicat el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya sobre les escoles de treball social a Catalunya (novembre 2023) és, deixeu-m’ho dir, una autèntica joia. A càrrec del Seminari Permanent d’Història del Treball Social del mateix Col·legi, i amb un destacable esforç de recerca, recopilació de memòria i d’informació oral, escrita i gràfica, nou docents amb responsabilitats de les diferents escoles –coordinats per Carme Fernàndez Ges, també professora universitària– ens presenten un interessant relat que recull, de forma sistematitzada i documentada, la trajectòria de les sis escoles que varen haver-hi a Catalunya, sense deixar de fer una breu referència a l’existència de curta durada d’una altra escola masculina i la delegació de l’escola de la Universitat de Girona. Escoles que varen assumir la responsabilitat de formar i preparar per a la pràctica professional els molts treballadors socials de l’època (assistents socials / diplomats en Treball Social), que van lluitar aferrissadament per innovar i adequar els plans d’estudis a la realitat i necessitats socials, i alhora van treballar sense treva per aconseguir el reconeixement universitari dels estudis fins a aconseguir-ne la plena integració en el marc europeu d’educació superior i la implementació del grau. Dues d’aquestes escoles, la de Manresa i la de Sabadell-Terrassa, van haver de tancar durant aquest procés. Quatre varen tenir continuïtat i constituïren la llavor que ha germinat en els estudis universitaris actuals.