Hi ha un consens generalitzat en atenció precoç sobre la importància que tenen la família i l’entorn en el desenvolupament infantil i en el fet que promoure unes condicions ambientals o contextuals òptimes millora la qualitat de vida, així com el desenvolupament global dels infants.
Us proposem un viatge per l’invisible. Un viatge que pretén que les nostres organitzacions canviïn per poder ser útils a la transformació, inexcusablement feminista, necessària en totes les persones, organitzacions i contextos. Us proposem un viatge que es nodreix de les lliçons col·lectives analitzades des de l’estratègia de canvi organitzacional en pro de l’equitat de gènere.
Un projecte, un període o un moment com el de la crisi actual és sempre una oportunitat extraordinària perquè les organitzacions transformin les actuacions en coneixement i aprenguin com fan les coses.
Actualment, la noció més hegemònica d’innovació es caracteritza por un canvi tecnològic, acoblat a l’emergència de nous productes. Aquest reduccionisme pot ser refutat d’entrada amb la teoria del desenvolupament econòmic de Schumpeter (1912), en què la seva idea de destrucció creativa dona lloc a una innovació de processos i organitzacions.
L’autor, que ha participat com a consultor independent en el món dels serveis socials, presenta una reflexió a partir de la reelaboració i el desenvolupament d’aportacions anteriors, així com la revisió d’algunes referències bibliogràfiques recents.
En aquest article es presenta el projecte de les Bones Pràctiques Socials de l’Ajuntament de Barcelona, una nova forma de produir i transmetre coneixement des d’una organització municipal.
Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.
Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals.
Les treballadores familiars són professionals altament exposades a l’impacte emocional que generen les relacions d’ajuda. Treballen en l’espai íntim de les famílies, en contextos on establir límits a la tasca que fan no és fàcil, i ho fan soles. Disposen de molt pocs factors de protecció i la legitimació del seu saber està molt lluny de tenir reconeixement públic. L’autopercepció que elles tenen sobre el valor de la seva tasca està condicionada per aquests factors. Amb tot, són professionals que difícilment tenen el privilegi d’accedir a espais de supervisió.
Cossos de pensament, text que mira de reflexionar sobre pensar i actuar, però d’una manera viva i conscient des del treball social; la necessitat de reconeixement mutu en què participem professió i ciutadania, cosa que no és possible sense una trobada entre teories que guien la nostra praxi quotidiana i el saber popular.
