El treball social, des dels seus orígens, planteja accions per modificar una situació que, en funció de diversos criteris, es jutja com a indesitjable. El seu creixement i legitimació han estat basats fonamentalment en la resposta a situacions de necessitat que han anat emergint a la llum de l’evolució en els models d’organització social.
Amb aquest article volem abordar l’impacte de gènere que està tenint l’actual situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 a escala global. Igualment abordarem les diferències que hi ha entre els països del Nord i els països del Sud quant a les seves necessitats i interessos enfront de la malaltia.
Hi ha un consens generalitzat en atenció precoç sobre la importància que tenen la família i l’entorn en el desenvolupament infantil i en el fet que promoure unes condicions ambientals o contextuals òptimes millora la qualitat de vida, així com el desenvolupament global dels infants.
Us proposem un viatge per l’invisible. Un viatge que pretén que les nostres organitzacions canviïn per poder ser útils a la transformació, inexcusablement feminista, necessària en totes les persones, organitzacions i contextos. Us proposem un viatge que es nodreix de les lliçons col·lectives analitzades des de l’estratègia de canvi organitzacional en pro de l’equitat de gènere.
Un projecte, un període o un moment com el de la crisi actual és sempre una oportunitat extraordinària perquè les organitzacions transformin les actuacions en coneixement i aprenguin com fan les coses.
Actualment, la noció més hegemònica d’innovació es caracteritza por un canvi tecnològic, acoblat a l’emergència de nous productes. Aquest reduccionisme pot ser refutat d’entrada amb la teoria del desenvolupament econòmic de Schumpeter (1912), en què la seva idea de destrucció creativa dona lloc a una innovació de processos i organitzacions.
L’autor, que ha participat com a consultor independent en el món dels serveis socials, presenta una reflexió a partir de la reelaboració i el desenvolupament d’aportacions anteriors, així com la revisió d’algunes referències bibliogràfiques recents.
En aquest article es presenta el projecte de les Bones Pràctiques Socials de l’Ajuntament de Barcelona, una nova forma de produir i transmetre coneixement des d’una organització municipal.
Aquest article recull els aprenentatges i les reflexions extrets de l’experiència d’acompanyar equips de serveis socials entre els anys 2017 i 2020 en l’impuls del treball comunitari als seus models d’intervenció. A través de la sistematització del treball fet, s’identifiquen un conjunt d’aspectes clau, de contingut i de procés, que poden contribuir a potenciar aquests canvis en les formes d’atenció i en els models organitzatius que ho han de fer possible.
Estem immersos en una evolució tecnològica imparable, àmplia i profunda, la quarta revolució industrial, que des de fa uns quinze anys, per mitjà del big data i la intel·ligència artificial, està transformant de manera accelerada tots els sectors professionals.
