El treball social, des dels seus orígens, planteja accions per modificar una situació que, en funció de diversos criteris, es jutja com a indesitjable. El seu creixement i legitimació han estat basats fonamentalment en la resposta a situacions de necessitat que han anat emergint a la llum de l’evolució en els models d’organització social.
Actualment vivim en una societat que, progressivament, va generant més desigualtat entre aquells/es que disposen de recursos econòmics i aquells/es que se n’han vist desposseïts. Aquesta desigualtat, al seu torn, genera divisions en altres esferes. En l’àmbit comunitari, creixen els sentiments d’incomprensió i desconfiança entre experiències vitals molt diferents, convertint la cohesió social en un repte difícil d’aconseguir.
Fer una revisió de la història de la nostra professió sembla més urgent que mai. En primer lloc, perquè no és necessari inventar-ho tot de nou. En segon lloc, per evitar que la dimensió comunitària sigui instrumentalitzada en funció de modes alienes al seu sentit i orientació.
Per aconseguir-ho, en aquest article desenvoluparem una aproximació teòrica al treball social en general i, de manera específica, al treball social comunitari: a) descobrint els fets sociohistòrics més rellevants amb incidència en el seu desenvolupament; b) atesa l’evolució dels supòsits i creences en els quals es va inspirar; i c) reflexionant sobre la seva implementació a l’Estat espanyol.