L’acolliment familiar, com a mesura de protecció a la infància, és prioritària enfront de la mesura d’acolliment residencial perquè permet el desenvolupament del menor d’edat en el si d’una família. No obstant això, malgrat els constants esforços en aquesta matèria, no s’ha aconseguit encara fer efectiva aquesta prioritat.
Especialment, no s’ha desenvolupat a Espanya un model de l’acolliment familiar professionalitzat, possibilitat que s’esmentava des de 1996 en el nostre Codi Civil (Reial decret de 24 de juliol de 1889).
El present article pretén exposar i difondre, entre el col·lectiu professional penitenciari, l’experiència de creació i aplicació d’un procediment que anomenem Protocol d’intervenció conjunta amb famílies (en endavant, PICFA) del Centre Penitenciari Lledoners. Aquest protocol de treball impulsa la participació i l’accés de familiars4 de persones privades de llibertat a l’interior del centre penitenciari, amb l’objectiu de dur a cap trobades conjuntes entre les persones internes i els professionals dels equips multidisciplinaris (en endavant, EMD).
El nostre objecte d’estudi ha estat una recerca que ha volgut aprofundir en el coneixement del sistema de serveis socials bàsics des d’una perspectiva fins ara poc estudiada: el procés d’acollida en els serveis socials bàsics en municipis petits. S’ha portat a terme una recerca d’allò que s’està fent a l’actualitat com a procediment d’acollida als serveis socials bàsics, de cercar respostes i de construir nou coneixement aplicable a altres territoris de característiques similars.
En un text d’índole teòrica, es reflexiona respecte a la relació entre la base de coneixement, la identitat i l’alienació professional. Si bé remet a una temàtica clàssica en treball social, no és per això menys rellevant en el context actual. Si la base de coneixement és condició necessària per definir el camp i l’autonomia professional, resulta preocupant quan encara es percep la falta de claredat en la definició de la matèria teòrica substantiva d’interès professional.
El present article proposa reflexions a partir de la sistematització d’experiències de treballadors/es socials inserits/des en l’educació secundària a la província de Santa Cruz en el context pandèmic.
La ruralitat com a escenari d’intervenció ha estat poc considerada en el marc dels camps del treball social. Malgrat això, en analitzar les seves condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques, es troben situacions que requereixen l’estudi, el seguiment i l’aportació de les ciències socials que identifiquin en les famílies i en les comunitats necessitats i formes d’abordatge, especialment en un país com Colòmbia, en el qual els territoris rurals han estat de poc interès i atenció.
La Comissió de Serveis Socials Bàsics del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) es va crear l’any 2010. L’any 2021 compta amb 25 professionals, amb coneixement i experiència en els serveis socials bàsics (SSB), en diverses administracions de diferents territoris o entitats del tercer sector, i amb diferents rols professionals. Té la missió de debatre i reflexionar sobre els SSB per analitzar i emetre recomanacions i propostes sobre això, des del punt de vista del treball social (TS). La gran majoria
La pandèmia per la covid-19 va generar un gran impacte en la població, alhora que una greu emergència social que va donar lloc a noves estratègies per a la intervenció als treballadors socials dels serveis de salut públics. En aquest treball es presenta l’experiència d’un centre de salut a l’illa de Tenerife on es va constatar que era necessària una intervenció prèviament planificada per poder abastar tota la complexitat de les problemàtiques psicosocials que es manifesten en un fenomen d’aquesta magnitud.
En el present article, es pretén analitzar l’impacte que ha tingut en la configuració del sistema sanitari argentí el model econòmic implementat en cada moment històric d’aquest país. Poder considerar aquesta dimensió des del treball social li aporta complexitat al nostre abordatge i ens permet comprendre quines són les conseqüències concretes sobre la població amb la qual treballem de les diferents polítiques sanitàries que executa un govern a partir del pressupost que els assigna. Això es relaciona amb l’accés al dret a la salut, pel qual les treballadores socials em de bregar.
El present escrit il·lustra el procés d’investigació desenvolupat en el context d’acompanyament a familiars víctimes de desaparició forçada en una zona d’alta conflictivitat a Colòmbia.
