En un text d’índole teòrica, es reflexiona respecte a la relació entre la base de coneixement, la identitat i l’alienació professional. Si bé remet a una temàtica clàssica en treball social, no és per això menys rellevant en el context actual. Si la base de coneixement és condició necessària per definir el camp i l’autonomia professional, resulta preocupant quan encara es percep la falta de claredat en la definició de la matèria teòrica substantiva d’interès professional. Pensat com un problema de domini, les seves febleses poden explicar les tensions emergents quan s’enfronten les diferents contingències de la pràctica. Es justifica en el plantejament recurrent de professionals i estudiants avançats respecte de la feblesa de la base de coneixement i les manifestacions de malestar identitari que comporta.
Des d’un enfocament hermenèutic, es recuperen i analitzen resultats de recerca pròpia, fonts bibliogràfiques i experiències de formació professional tant en el grau en l’àrea de sistematització de pràctiques preprofessionals com en el postgrau, en l’especialitat del Treball Social Forense a l’Argentina.
S’espera que motivi nous interrogants i materialitzi en recerca sistemàtica.
