Aquest text es proposa revisar un article que es va publicar a la Revista de Treball Social (RTS) sobre el mètode bàsic de treball social a la llum de l’experiència al llarg dels anys i també de les aportacions i crítiques amb què s’ha enriquit. La revisió del mètode vol crear un espai perquè aquest instrument resulti útil per a les assistents socials i per a la transformació social.
L’article explica l’experiència de treball social de comunitat dut a terme en un barri de Barcelona que es trobava en procés d’extinció progressiva ateses les seves condicions de vida precàries. Primer es fa una descripció del barri per després exposar el context històric i sorgiment del grup promotor del treball social en la comunitat. S’aprofundeix en el procés, complicat, per aconseguir la desaparició del barri i el paper que hi va jugar “l’assistent social”.
El relat autobiogràfic de l’Oficina de Maranyosa núm. 12, d’Alba Pirla, ens ofereix una capbussada en el seu dia a dia i en el del seu equip de serveis socials des del seu alter ego més pinxo (“polculero”, segons la mateixa autora): batejada com a #mimisma, nascuda a les xarxes socials l’estiu del 2019, té la forma d’un diari molt divertit i fins i tot amb algun punt histriònic, que s’agraeix davant de tanta formalitat i correcció política, a cavall entre la vida personal i la professional.
Aquest article recull el testimoni de treballadores socials (TS) dels Serveis Socials Bàsics (SSB), amb relació a les principals problemàtiques relacionades amb el funcionament intern dels serveis i amb l’exercici de la professió a Catalunya, pel que fa a l’abordatge de la cronificació de la pobresa.
El grup de treball “Padró per a totes”, format per entitats antiracistes i veïnals del territori, ha treballat durant el 2023 per millorar l’accés a l’empadronament de les persones en condició de racialització a la ciutat de Tarragona. La necessitat d’aquesta campanya sorgeix de la diagnosi participativa Derives Migrades, on es detecta la presència del racisme institucional en l’Administració local, destacant les barreres per a l’accés al padró municipal del col·lectiu de persones migrades.
La Family Group Conference (FGC) és un model d’intervenció familiar originari dels maoris de Nova Zelanda, que als anys vuitanta es va anar expandint a altres països. La clau és donar protagonisme a les famílies perquè elles mateixes i la seva xarxa prenguin les decisions per solucionar les preocupacions que tenen.
En el treball de protecció al menor en famílies amb infants en risc, tradicionalment s’ha prioritzat la seguretat d’aquests sobre l’estabilitat dels vincles familiars, la qual cosa solia desembocar en pràctiques coercitives i de confrontació amb les famílies que acabaven sovint amb una retirada del menor. Els resultats poc eficaços d’aquestes pràctiques tradicionals han propiciat la cerca d’una col·laboració entre professionals i famílies que, per no quedar en mera retòrica, ha d’arribar a plasmar-se en intervencions concretes.
L’era de la globalització ha afavorit les migracions internacionals. Els estudis actuals sobre aquest tema han començat a implementar l’enfocament del transnacionalisme. Així, s’està investigant no només la influència dels migrants sobre el lloc de destinació, sinó també les relacions que es produeixen a distància amb el lloc d’origen. En aquest sentit, la família s’ha convertit en l’eix principal de les recerques sobre migracions i transnacionalisme.
Explorar els sentits que adquireix la intervenció del treball social quan aquesta és orientada per enfocaments feministes i interseccionals constitueix el propòsit principal d’aquest escrit. Tots dos enfocaments aporten llum a la reflexió i l’acció en contextos derivats d’ordres de gènere basats en relacions de poder que es produeixen al voltant dels cossos, les sexualitats i identitats de gènere i ètnic-racials de les persones.
En el present article s’aborda la figura d’assistent personal (AP), clau per començar a desenvolupar una vida independent per a les persones amb discapacitat. Per emmarcar l’AP, es presenten els diferents models de concepció de la discapacitat, identificant el model social com a model basat en els drets de les persones amb discapacitat.
