La conferència de grup familiar: una pràctica participativa en famílies amb infants en risc

Ricardo
Ramos Gutiérrez
Inicials: 
Ricardo
Resum

En el treball de protecció al menor en famílies amb infants en risc, tradicionalment s’ha prioritzat la seguretat d’aquests sobre l’estabilitat dels vincles familiars, la qual cosa solia desembocar en pràctiques coercitives i de confrontació amb les famílies que acabaven sovint amb una retirada del menor. Els resultats poc eficaços d’aquestes pràctiques tradicionals han propiciat la cerca d’una col·laboració entre professionals i famílies que, per no quedar en mera retòrica, ha d’arribar a plasmar-se en intervencions concretes.

En el present article s’examina una d’aquestes pràctiques amb un cert detall, la conferència de grup familiar (Nova Zelanda), en la qual s’han potenciat les capacitats i els desitjos de les famílies i les seves xarxes de vincles, alhora que s’al·ludeix a una altra pràctica, els diàlegs anticipants (Noruega), en la qual la primera ha buscat inspiració per introduir elements activadors de la participació del menor en assumptes de tanta importància per al seu futur.

Si bé aquest tipus de pràctiques necessiten un suport i una reorganització institucional per poder implementar-se, val la pena conèixer-les per la seva capacitat d’inspirar i encoratjar un canvi en l’equilibri de les relacions de poder entre els professionals i els usuaris que, al preu d’assumir uns certs riscos, aspiri a aconseguir uns resultats més eficaços i compartits.

PDF icon Download article (174.83 KB)
Paraules clau:
Protecció al menor, model dels recursos, conferència de grup familiar, perspectiva del menor
Per a citar: Ramos Gutiérrez, Ricardo (2023). La conferència de grup familiar: una pràctica participativa en famílies amb infants en risc. Revista de Treball Social, 224, 49-67. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2023.224.02.
Referències bibliogràfiques:

American Humane Association. (2010). Guidelines for Family Group Decision Making in Child Welfare. Universtiy of Pittsburgh. Recuperat 6 abril 2023, de http://www.pacwrc.pitt.edu/Curriculum/207RemoteFGDMPart2/TableResources/TBLR01_GdlnsFrFmlyGrpDcsnMknginChldWlfre.pdf

Barnsdale Lee, I Walker, Moira. (2007). Examining the Use and Impact of Family Group Conferencing. Scottish Executive Education Department, Edimbourgh.

Berg Insoo Kim, i Kelly, Susan. (2000). Building Solutions in Child Protection Services. WW Norton & Company, New York-London.

Bredewold, Femmianne, i Tonkens, Evelien H. (2021). Understanding Successes and Failures in Family Group Conferencing: An In-Depth Multiple Case Study. British Journal of Social Work, 51(6), 2173-2190.

Connolly, Marie, i Mckenzie, Margaret. (1999). Effective Participatory Practice: Family Group Conferencing in Child Protection. Aldine de Gruyter Inc.

De Jong, Gideon, i Schout, Gert. (2011). Family Group Conferences in Mental Health Care: An Exploration of Opportunities. International Journal of Mental Health Nursing, 20, 63-74.

De Jong, Gideon; Schout, Gert, i Abma, Tineke. (2017). Understanding the Process of Family Group Conferencing in Public Mental Health Care. A multiple Case Study. British Journal of Social Work, 48(2), 1-18.

Eriksson, Esa, i Arknil, Tom Erik. (2009). Taking up One’s Worries. A Handbook on Early Dialogues. Gummerus Printing.

Frost, Nick, i Stein, Mike. (1989). The Politics of Child Welfare: Inequality, Power and Change. Harvester Wheatstheaf.

Heino, Tarja. (2009). Family Group Conference from a Child Perspective: Nordic Research Report. Gummerus Printing.

Holland, Sally, i Rivett, Mark. (2008). Everyone Started Shouting: Making the Connections between the Process in Family Group Conferences and Family Therapy Practice. British Journal of Social Work, 38(1), 21-38.

Katz, Mitchell H.; Hampton, Robert L.; Newberger, Eli H.; Bowles, Roy T., i Snider, Jane C. (1986). Returning Children Home: Clinical Decision Making in Cases of Child Abuse and Neglect. American Journal of Ortopsychiatry, 56(2), 253-262.

Kempe, Ruth. S., i Kempe, C. Henry. (1978). Child Abuse. Fontana Open Books.

Madsen, William C., i Gillespie, Kevin. (2014). Collaborative Helping: A Strengths Framework for Home-Based Services. Wiley.

Martín Hernández, Javier. (2009). Protección de menores: Una institución en crisis. Pirámide.

Merkel-Holguin, Lisa, i Wilmot, Leslie. (2004). Family Group Conferencing: Response to the Most Commonly Asked Questions. American Humane Association.

Metze, Rosalie; Abma, Tineke A., i Kwekkeboom, M. H. (2013). Family Group Conferencing: A Theoretical Underpinning. Health Care Analysis, 23, 2.

Ney, Tara; Stoltz Jo-Anne, i Maloney, Maureen. (2011). Voice, Power and Discourse: Experiences of FGC Participants in the Context of Child Protection. Journal of Social Work, 13(2), 184-202.

Pennell, Joan, i Burford, Gale. (2000). Family Group Decision Making: Protecting Children and Women. Child Welfare, 79(2), 131-158.

Ramos, Ricardo. (2021). La selva del maltrato: Caminos de ida, senderos de vuelta. Ed. Morata.

Ramos, Ricardo. (2022). Del caso al cambio: la red profesional, el acontecimiento y la apertura. Mosaico, 80, 75-84.

Seikkula, Jaakko, i Arnkil, Tom Erik. (2016). Diálogos terapéuticos en la red social. Herder.

Seikkula, Jaakko; Arnkil, Tom Erik, i Eriksson, Esa. (2003). Postmodern Society and Social Network: Open and Anticipation Dialogues in Network Meetings. Family Process, 42(2), 185-203.

Speck, Ross V., i Attneave, Carolyn L. (2000). Redes Familiares. Amorrortu.

Sundell, Knut, i Vinnerljung, Bo. (2004). Outcome of family group conferencing in Sweden: A 3-year follow-up. Child Abuse ang Neglect, 28(3), 267-287.

Thoburn, June; Wilding, Jennifer, i Watson, Jackie. (2000). Family Support in Cases of Emotional Maltreatment and Neglect. The Stationary Office.

Turnell, Andrew, i Edwards, Steve. (1999). Signs of Safety. W. W. Norton & Company.

RTS - 224
224