L’acolliment familiar, com a mesura de protecció a la infància, és prioritària enfront de la mesura d’acolliment residencial perquè permet el desenvolupament del menor d’edat en el si d’una família. No obstant això, malgrat els constants esforços en aquesta matèria, no s’ha aconseguit encara fer efectiva aquesta prioritat.
Especialment, no s’ha desenvolupat a Espanya un model de l’acolliment familiar professionalitzat, possibilitat que s’esmentava des de 1996 en el nostre Codi Civil (Reial decret de 24 de juliol de 1889).
L’entrada en vigor de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència, ha suposat la supressió de tota referència en la nostra legislació estatal a l’acolliment familiar especialitzat de caràcter professionalitzat i la introducció, en el seu lloc, d’una nova figura, la de l’acolliment familiar especialitzat de dedicació exclusiva.
Aquesta modalitat d’acolliment familiar és una oportunitat per proporcionar una nova perspectiva a la intervenció del treball social, incorporant altres perfils de persones acollidores que, amb la deguda experiència i formació, decideixin convertir l’acolliment familiar en la seva activitat principal, en règim d’autoocupació o mitjançant conveni amb la Seguretat Social, possibilitant una plena dedicació a cura del menor acollit.
Així les coses, aquest text pretén ser un document marc que serveixi per inspirar el desenvolupament d’aquesta modalitat d’acolliment familiar en les diferents comunitats autònomes, analitzant de manera especial l’experiència d’acolliment en règim d’autoocupació desenvolupada en el Territori Foral de Guipúscoa.
