El present article pretén exposar i difondre, entre el col·lectiu professional penitenciari, l’experiència de creació i aplicació d’un procediment que anomenem Protocol d’intervenció conjunta amb famílies (en endavant, PICFA) del Centre Penitenciari Lledoners. Aquest protocol de treball impulsa la participació i l’accés de familiars4 de persones privades de llibertat a l’interior del centre penitenciari, amb l’objectiu de dur a cap trobades conjuntes entre les persones internes i els professionals dels equips multidisciplinaris (en endavant, EMD). Aquests espais d’intervenció tenen com a finalitat general abordar qüestions específiques que tenen a veure amb el tractament i els processos de rehabilitació i reinserció que es duen a terme. Així doncs, partint de l’experiència acumulada a partir de la pràctica que es va iniciar el 2016, l’any 2019 els autors vam fer una tasca de conceptualització i recerca del marc teòric que fonamenta aquestes intervencions, generant un marc de treball més idoni i fonamentat. El valor que aporta aquesta experiència rau en el fet que té lloc en el context d’un espai tancat a la comunitat (la presó) i sovint poc permeable a la participació d’agents externs, inclosos els familiars i/o altres agents significatius de l’entorn social de les persones privades de llibertat. Alhora, facilita la comunicació entre els diferents agents ubicats al voltant de la persona interna, liderats per professionals del treball social, en el marc del treball multidisciplinari
Article
Protocol d’intervenció conjunta amb famílies de persones internes als centres penitenciaris. L’experiència del Centre Penitenciari Lledoners
Download article (175.14 KB)Caballero, Alberto, i Pujol, Núria. (2022). Propuesta para la participación de las familias de internos de Centros Penitenciarios en Cataluña. Poniendo en valor el rol de las familias. Revista de Treball Social, 222, 93-113. doi.org/10.32061/RTS2022.222.05
Consell d’Europa, Comitè de Ministres. (2016). Regles penitenciàries i Codi ètic europeu per al personal penitenciari (Consell d’Europa). CEJFE. Recuperat 6 abril 2023, de https://cejfe.gencat.cat/web/.content/home/publicacions/colleccio_docs/docs2_regles_penitenciaries_codi_europeu.pdf
Delgado, Luis Esteban. (2004). El art. 25.2 CE: algunas consideraciones interpretativas sobre la reeducación y la reinserción social como fin de las penas privativas de libertad. Revista jurídica de Castilla y León, 1 (extra), 339-370. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=835214
Enjuanes, Jordi. (2020). Hacia la construcción de las bases de un modelo de ejecución penal en base al concepto de ciudadanía activa. Estudio de tres casos en el sistema de ejecución penal español y catalán. (Tesi doctoral, Universitat Ramon Llull). https://www.tesisenred.net/handle/10803/668815
Escribano, Xavi, i Palasí, Eva. (2018). Treball social comunitari com a base de reinserció en els centres penitenciaris. Pedagogia i Treball social, 7(2), 50-69. RACO. https://raco.cat/index.php/PiTS/article/view/362296/456814
Fernández, Josefina (Coord.). (2015). Document de bases per a la intervenció amb les famílies des del treball social. GRITS, Universitat de Barcelona. Recuperat 8 maig 2023, de http://www.ub.edu/grits/wp-content/uploads/DOCUMENT-DE-BASES-Imprimible.pdf
Fernández, Tomás, i Ponce de León, Laura. (2011). Trabajo social con familias. Alianza Editorial.
Ibàñez, Aina, i Pedrosa, Albert. (2018). El paper de les famílies en la reinserció de les persones que surten de presó. CEJFE. Recuperat 6 abril 2023, de https://ddd.uab.cat/pub/worpap/2018/191957/paperFamiliesReinsercio_CA.pdf
Instrucció 4/2005 relativa a determinades condicions per l’accés a permisos de sortida i a sortides programades d’interns en règim ordinari. Departament de Justícia. Recuperat 6 abril 2023, de https://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/instruccions_i_circulars/i4_2005_condicions_permisos.pdf
Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària. BOE núm. 239 § 23708 (1979). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 6 abril 2023, de https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/239/1875281.pdf
Martí, Joel, i Cid, José. (2015). Encarcelamiento, lazos familiares y reincidencia. Explorando los límites del familismo. Revista internacional de sociología, 73(1). doi.org/10.3989/ris.2013.02.04
McNeill, Fergus. (2017). Las consecuencias colaterales del riesgo. InDret, 1. RACO. https://raco.cat/index.php/InDret/article/view/318377/408511
Morata, Txus, i Enjuanes, Jordi. (2018). Repensant la intervenció penitenciària des de l’acció comunitària i l’educació ciutadana. Pedagogia i Treball social, 7(2), 3-24. DUGIDocs. https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/17584/1Article.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament penitenciari. BOE núm. 40 § 3307 (1996). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 6 abril 2023, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/rd/1996/02/09/190
Roigé, Xavier (Coord.). (2006). Familias de ayer, familias de hoy: continuidades y cambios en Cataluña. Icaria.
Savolainen, Jukka. (2009). Work, family and criminal desistance. Adult social bonds in a nordic welfare state. The British Journal of Criminology, 49(3), 285-304. doi.org/10.1093/bjc/azn084
Viscarret, Juan Jesús. (2014). Modelos y métodos de intervención en Trabajo Social. Alianza Editorial.
Wills, Thomas A., i Shinar, Ori. (2000). Measuring perceived and received social suport. Dins Sheldon Cohen, Lynn G. Underwood, i Benjamin H. Gottlieb (Eds.), Social support measurement and intervention: A guide for health and social scientists (p. 86-135). Oxford University Press. doi.org/10.1093/med:psych/9780195126709.003.0004
