La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social

Alba
Pirla Santamaria
Inicials: 
A.
Ramon
Julià Traveria
Inicials: 
R.
Xavier
Miranda Ruche
Inicials: 
X.
Resum

Les famílies en situació de cronicitat i dependència dels serveis socials són un dels perfils que molt sovint tractem els i les professionals dels equips de serveis bàsics d’atenció social. El risc de dependència d’aquestes famílies sovint ve donat, d’una banda, per la seva progressiva delegació de funcions bàsiques en estructures institucionals i professionals, i de l’altra, pel desconeixement o la dificultat per part de les professionals de trobar els models i mètodes més adequats per a la intervenció. Juntament amb aquests aspectes, s’hi afegeixen factors contextuals associats amb la precarietat econòmica i la desigualtat, que desencadenen processos d’exclusió social i, alhora, de cronicitat. Aquest article presenta els elements més rellevants establerts en la recerca “La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social (SBAS)”, que s’emmarca en la 8a edició del Premi Dolors Arteman, atorgat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya a l’equip de professionals de treball social de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida.

PDF icon Download article (138.09 KB)
Paraules clau:
Cronicitat, dependència, intervenció social, apoderament.
Per a citar: Pirla Santamaria, A., Julià Traveria, R., Miranda Ruche, X. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Revista de Treball Social, 216, 11-26. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2019.216.01.
Referències bibliogràfiques:

Barbero, M. i Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario, organización y desarrollo social. Madrid: Alianza.

Barranco, C. (2011). Buenas prácticas de calidad y trabajo social. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 18, 57-74.

Brugué, Q. (2016). Innovació i empoderament en la lluita contra la pobresa. Barcelona: Entitats Catalanes per l’Acció Social (ECAS).

Campanini, A. (2016). Nuevas perspectivas del trabajo con familias. En European Trends in Social Well Being. Jornada realitzada a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Universitat de Lleida.

Campos, J., Cardona, J. i Cuartero, M. (2017). Afrontar el desgaste: cuidado y mecanismos paliativos de fatiga por compasión. Alternativas. Cuadernos de Trabajo social, 24, 119-136. DOI: 10.14198/ALTERN2017.24.07

Cardona J. i Campos J. (2009). Cómo determinar un contexto de intervención: Inventario para el análisis de la relación de ayuda entre el trabajador/a social y el cliente durante la fase de estudio y evaluación de la situación problema. Portularia, Revista de Trabajo Social, 9(2), 17-35.

Coletti, M. i Linares, J. (1997). La intervención sistémica en los Servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós. Escudero, V. (2013). Guía práctica para la intervención familiar II. Castilla y León: Consejería de Familia e Igualdad de Oportunidades, Gerencia de Servicios Sociales.

Ginesta M. (coord.), Civit, M., Rivera, J. i Rodríguez, A. (2017). Els Serveis Socials Bàsics (SSB) a la província de Barcelona. Situació actual i propostes de millora. Una mirada des del treball social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Jiménez, V. (2002). Violencia en organizaciones y profesionales: acciones, omisiones y reacciones en torno al poder, la participación, la burocracia y la discreción en los Servicios Sociales. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 10, 427-444.

Julià, R. i Pirla, A. (2017). Propuesta de investigación-acción participativa para intervenir con familias en situación de cronicidad en los servicios sociales básicos. En E. Pastor i C. Verde (coords.). Comunidades sostenibles: Dilemas y retos desde el trabajo social. Thomson Reuters Aranzadi. Recuperat de https://www.thomsonreuters.es/es/tienda/ebook---proview/comunidades-sost...

Lázaro, S. (2004). El desgaste profesional (síndrome de burn out) en los trabajadores sociales. Portularia: Revista de Trabajo Social, 4, 499-506.

López de Ceballos, P. (1998). Un método para la investigación-acción participativa. Madrid: Editorial Popular.

Marchioni, M. (1987). Planificación social y organización de la comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Madrid: Editorial Popular.

Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo. Teoría y metodologia de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

Paz, P. de la, Rodríguez, V. i Mercado, E. (2014). Nuevas tendencias de intervención en trabajo social. AZARBE Revista Internacional de Trabajo Social y Bienestar, 3, 223-228.

Pirla, A. i Julià R. (coord.), Bertran, L., Farré, A., Haro, L., Ibarz, I., Massana, M., Piñol, A., Siscart, E., Vilas, V., Villafranca, A. (2019). La intervenció social amb famílies en situació de cronicitat en els serveis bàsics d’atenció social. Barcelona: Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Recuperat de http://www.tscat.cat/publicacio/viii-premi-dolors-arteman-millor-propost...

Richmond, M. (2005). Diagnóstico social. Madrid: Siglo XXI.

Rodrigo, M. J., Máiquez, M. L., Martín, J. C. (2011). Buenas prácticas profesionales de apoyo a la parentalidad positiva. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Recuperat de https://www.mscbs.gob.es/ssi/familiasInfancia/docs/BuenasPractParentalid...

Rodríguez, A. (2013). La familia como recurso de la intervención. Cuadernos de Trabajo Social, 26(2), 251-252.

Subirana, M. i Cooperrider, D. (2013). Indagación apreciativa: Un enfoque innovador para la transformación personal y de las organizaciones. Barcelona: Kairós.