L’estudi planteja, d’una banda, la relació que pot tenir la situació so- ciofamiliar dels pacients amb la temporalitat de l’ingrés hospitalari, i, d’altra banda, la in uència que pot tenir-hi també la complexitat i l’organització de la intervenció social hospitalària. S’ha comptat amb una mostra de 105 pacients ingressats, valorats i atesos per professionals del treball social a la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum de Barcelona durant l’any 2017 (n = 105). S’ha uti- litzat una metodologia quantitativa mitjançant el subministrament de l’escala de valoració sociofamiliar de Gijón, l’escala de la complexitat de la intervenció social en context hospitalari ECISACH-BCN PSMAR3 i la recollida d’altres informacions relatives al per l dels pacients de la mostra i a l’estada hospita- lària. Els resultats apunten que aquells pacients amb una situació de risc o de problemàtica social han realitzat ingressos més prolongats en el temps que els que gaudeixen d’una realitat sociofamiliar més favorable. També s’ha iden- ti cat una tendència a l’increment dels dies d’hospitalització en els casos en què la complexitat de la intervenció social ha estat superior. Tanmateix, quanl’organització de la intervenció social ha estat precoç i proactiva, els pacients han realitzat ingressos hospitalaris més curts independentment dels nivells de risc social que presentaven, disminuint, també, els efectes de la complexitat de la intervenció social realitzada. En aquest sentit, es reivindica el treball social sanitari com una professió que no està renyida amb l’e ciència dels recursos sanitaris, sinó que pot ser facilitadora de la seva optimització.
Article
La dimensió social de la durada de l’estada hospitalària. El cas de la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum
Download article (354.26 KB)Ceballos, T. M., Velásquez, P. A., i Jaén, J. S. (2014). Duración de la estancia hospitalaria. Metodologías para su intervención. Revista gerencia y políticas de salud, 13(27), 274-295.
Colom, D. (2000). La planificación del alta hospitalaria. Saragossa: Siglo XXI de España Editores.
Generalitat de Catalunya (2014). Criteris de planificació sobre hospitalització i alternatives assistencials en l’atenció a la cronicitat. Generalitat de Catalunya: Departament de Salut.
Hendy, P., Patel, J. H., Kordbacheh, T., Laskar, N., i Harbord, M. (2012). In-depth analysis of delays to patient discharge: a metropolitan teaching hospital experience. Clinical Medicine, 12(4), 320-323. Recuperat de: http://www.clinmed.rcpjournal.org/content/12/4/320.long
Morro, L. (2017). Factores sociofamiliares y estancia hospitalaria: la complejidad de la intervención social en el área de la psiquiatría de agudos. Aplicación de la escala ECISACH-BCN PSMAR. Alternativas: Cuadernos de trabajo social, 2, 137-160.
Morro, L., González, S., Pineda, I., Cañete, M. J., Casals, A., Vallve, M., et al. (2017). Trabajo social sanitario y complejidad: traducción al español y validación a nuestro medio de la escala de complejidad de la intervención social con adultos en un contexto hospitalario (ECI-SACH), la escala ECISACH-BCN PSMAR. Agathos: Atención sociosa- nitaria y bienestar, 17(1), 48-54.
Muñoz, M. (2003). Detección precoz del riesgo social en el ingreso hospitalario y la planificación del alta: Reflexiones desde el Trabajo Social. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 3(3), 40-51.
Muñoz, M. (2004). Reflexiones en torno al trabajo social hospitalario. Revista de Treball Social, 176, 51-56.
Ochando, G., i De Irizar, M. (2009). La planificación del alta hospitalaria desde el trabajo social sanitario: el ingreso hospitalario como punto de partida. Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 2, 30-39.
Ortega, M., Cabot, C., Porras, F., Cantos, M., Pastor, L., i Fàbregas, A. (2014). Intervención proactiva desde una unidad de geriatría en la atención del paciente crónico complejo ingresado en un hospital de agudos. Gerokomos, 25(4), 152-158.
Parker, S. (2005). Do current discharge arrangements from inpatient hospital care for the elderly reduce readmission rates, the length of inpatient stay or mortality, or improve health status? Copenhaguen: WHO Health Evidence Network.
Peñas, E. M. (2010). ¿Cómo viven los ancianos hospitalizados el retraso en la gestión de su alta? Evidentia: Revista de enfermería basada en la evidencia, 31(7), 20
Plaza, B., García, A. M., i Muñoz, M. (2006). Programa de detección del riesgo social en el Hospital de Teruel. Trabajo Social y Salud, 53, 151-167.
Richmond, M. (1917). Social diagnosis. Nova York: Russell Sage Foundation.
Rodríguez, M. J., García, A., González, A., i García, M. A. (2013). Trabajo Social con pacientes pluripatológicos hospitalizados: intervención precoz en situaciones de riesgo social. Portularia: Revista de Trabajo Social, 13, 67-76.
Serafin, M. R., i Espiritu, M. I. (2013). Creación y validación de una escala de complejidad de intervención, desde el trabajo social sanitario, con adultos en un contexto hospitalario (ECISACH). Agathos: Atención sociosanitaria y bienestar, 13(1), 42-55.
