Treball social i pèrdua perinatal: relat en primera persona

Elisa
Esteban-Carbonell
Inicials: 
E.
Enrique
Carnicero-Hernández
Inicials: 
E.
Resum

El treball social té el camp d’acció en l’àmbit de la salut i, dins d’aquest, en l’acompanyament a les famílies en el dol. No obstant això, quan parem l’atenció en el dol perinatal, el treball social té poc recorregut. Aquest tipus de dol té una sèrie de característiques que el fan particular i també roman invisible a la societat. És per això que, a l’article present, es vol reflexionar sobre la importància que té la nostra disciplina per a la intervenció amb famílies i, en particular, amb dones que han experimentat una pèrdua perinatal. Per fer-ho, es parteix d’un cas concret i, a partir d’un relat autobiogràfic, s’analitza el paper (o l’absència) del treball social en aquest àmbit d’estudi. L’anàlisi reflecteix l’absència de protocols d’intervenció i el desplegament necessari de professionals del treball social (amb la deguda formació necessària) per treballar amb dones que han sofert una pèrdua perinatal.

PDF icon Download article (197.32 KB)
Paraules clau:
Salut, pèrdua perinatal, interrupció mèdica, acompanyament
Per a citar: Esteban-Carbonell, E., Carnicero-Hernández, E. (2024). Treball social i pèrdua perinatal: relat en primera persona. Revista de Treball Social, 227, 41-60. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2024.2024.02.
Referències bibliogràfiques:

ACAI. (2019). Protocolo para la práctica sanitaria del aborto provocado. IVE. ACAI. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.acaive.com/wp-content/uploads/Manual-protocolos-Abril-2019-web.pdf 

Alcover Giménez, Sonia; Mitjans Lafont, Luís, i Muñoz Muñoz, Palmira (Coords.). (2017). Guía clínica para la Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE) por el método farmacológico. Generalitat Valenciana. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.san.gva.es/documents/337762/3024906/guia_clinica_para_la_ive_farmacologica_es.pdf/c7e9db4b-6802-c231-3cc0-c93bb78e2fb4?t=1676021592056 

Alonso, Luis Enrique. (1998). A qualitative approach to sociology. An interpretative approach. Editorial Fundamentos.

Bertaux, Daniel, (s. f.). La perspectiva biográfica: validez metodológica y potencialidades. CPM. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.comisionporlamemoria.org/archivos/jovenesymemoria/bibliografia_web/metodologia/Bertaux.pdf

Bolívar, Antonio, i Segovia, Jesús Domingo. (2019). La investigación (auto)biográfica en educación. Octaedro.

Bourgeois, Marc. (1996). Le deuil clinique. Pathologie. Presses Universitaires de France.

Bowlby, John. (1993). La pérdida afectiva. Paidós.

Cabodevilla, Iosu. (2007). Las pérdidas y sus duelos. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30, supl. 3, 163-176. Scielo. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1137-66272007000600012&lng=es&tlng=es 

Cacciatore, Joanne. (1999): Muerte, ética y comunicación para profesionales de la salud. Dins Jillian Cassidy et al., Guía para la atención a la muerte perinatal y neonatal (Annex I, p. 20-24). Umamanita i El Parto es Nuestro. Recuperat 8 octubre 2024, de https://www.umamanita.es/wp-content/uploads/2015/06/Guia-Atencion-Muerte-Perinatal-y-Neonatal.pdf 

Cassidy, Jillian; Castro, Juan; Lo Cascio, Luz Marina; Villacampa, Gemma; Blázquez, María Jesús; Claramunt, M. Ángels; Guijarro Serna, Natalia; Müller, Angela E.; Olza, Ibone; Álvarez Álvarez, Mónica; Silvente, Cristina; Herrera, Blanca, i Aguayo, Pepa. (2009): Guía para la atención a la muerte perinatal y neonatal. Umamanita i El Parto es Nuestro. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.umamanita.es/wp-content/uploads/2015/06/Guia-Atencion-Muerte-Perinatal-y-Neonatal.pdf 

CHU de Liège (s.f.). Interruption médicale de grossesse (IMG) et deuil périnatal Vous informer pour mieux vous accompagner. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.chuliege.be/upload/docs/application/pdf/2021-02/brochure_a5_img.pdf 

Colom Masfret, Dolors. (2008). El Trabajo Social sanitario: Atención primaria y atención especializada. Teoría y práctica. Siglo XXI.

Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris. (2011). Protocol de l’ Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) farmacològica. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Recuperat 3 octubre 2024, de https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/2190/protocol_interrupcio_voluntaria_embaras_farmacologica_2011.pdf?sequence=1&isAllowed=y 

Garcés Trullenque, Eva María. (2010). El Trabajo Social en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 333-352.

García Martínez, Carmen, i Yagüe Frías, Alberto. (1999). Duelo perinatal. Revista de Enfermería, 10, 17-20. UCLM. https://ruidera.uclm.es/server/api/core/bitstreams/1e4fb980-5e15-49bf-baa5-0d3d997f5b92/content 

Gómez-Ulla, Pilar, i Contreras García, Pilar. (2022). Duelo perinatal. Editorial Síntesis.

González Calvo, Valentín. (2006). Trabajo social familiar e intervención en procesos de duelo con familias. Acciones e investigaciones sociales, núm. extra 1, 451. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2002448 

González Castroagudín, Sonia; Suárez López, Isabel; Polanco Teijo, Flavia; Ledo Marra, M.ª José, i Rodríguez Vidal, Elena. (2013). Papel de la Matrona en el manejo del duelo perinatal y neonatal. Cuadernos de Atención Primaria, 19, 113-117. AGAMFEC. https://www.agamfec.com/wp/wp-content/uploads/2014/07/19_2_ParaSaberDe_2.pdf 

Hernández Sampieri, Roberto; Fernández Collado, Carlos, i Baptista Lucio, María del Pilar. (2010). Metodología de la investigación. McGraw-Hill.

Hôpital de la Croix-Rousse (s. f.). Interruption médicale de grossesse. Livret d’informations à l’usage des parents. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.chu-lyon.fr/sites/default/files/livret-img-hopital-croix-rousse.pdf 

Leon, Irving G. (1990). When a baby dies. Yale University.

López-Aranguren, Eduardo. (1986). El análisis de contenido tradicional. Dins Manuel García et al. (Comps.), El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación social (p. 594-616). Alianza Editorial.

López García de Madinabeitia, Ana Pía. (2011). Duelo perinatal: Un secreto dentro de un misterio. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 31(1), 53-70. Scielo. https://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0211-57352011000100005&lng=es&tlng=es 

López Rodríguez, Rosa María; Cardaba Plaza, Marta María Socorro; Rucandio Alonso, Ignacio, i Sánchez González, Ana. (2023). Guía Común del Sistema Nacional de Salud sobre Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE). Método farmacológico. Ministeri de Sanitat.

Mejías Paneque, M.ª del Carmen. (2012). Duelo perinatal: Atención psicológica en los primeros momentos. Revista científica Hygia de Enfermería, 79, 52-55. ICOES. https://colegioenfermeriasevilla.es/wp-content/uploads/2022/05/Hygia79.pdf 

Miranda Aranda, Miguel. (2010). La formación en salud mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 323-332.

Mora Castro, Albert. (2020). Conocer para transformar. Métodos y técnicas de investigación en Trabajo Social. Tirant Humanidades.

NAPSW. (s. f.). What is a Perinatal Social Worker. Recuperat 3 octubre 2024, de https://www.napsw.org/what_is_a_perinatal_social_wor.php 

Neugebauer, Richard; Kline, Jennie; O’Connor, Patricia; Shrout, Patrick; Johnson, Jim; Skodol, Andrew; Wicks, Judith, i Susser, Mervyn. (1992). Determinants of depressive symptoms in the early weeks after miscarriage. American Journal of Public Health, 82(10), 1332-1339. https://doi.org/10.2105/AJPH.82.10.1332 

Porcel i Omar, Pilar. (2008). El treball social en l’àmbit de la salut: un valor afegit. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Recuperat 3 octubre 2024, de https://institucional.academia.cat/docs/monografies/mo_me13.pdf 

Quesada Fernández, Cristina. (2020). El duelo gestacional y perinatal y su abordaje desde el trabajo social sanitario. Propuesta de intervención en el ámbito hospitalario de Cataluña (Treball de Fi de Grau no publicat). Universitat Ramon Llull.

Rodríguez González, Ana María. (2018). La intervención social en el abordaje de la maternidad y paternidad desde el contexto de salud: la figura del/de la trabajador/a social sanitario/a. Trabajo Social Hoy, 85, 7-26. http://dx.doi.org/10.12960/TSH.2018.0013

Rodríguez Pérez, María Ángeles; Prats Rodríguez, Pilar; Fournier Fisas, Sofía; Ricart Calleja, Marta; Echevarria Tellería, Mónica; Comas Gabriel, Carmina, i Serra Zantop, Bernat. (2013). Guía clínica de actuación de la interrupción del embarazo. Diagnóstico prenatal, 24(1), 11-14. http://doi.org/10.1016/j.diapre.2012.06.005 

Romea Martínez, Ana Cristina. (2024). Ámbitos de intervención del Trabajo Social. Dins Elisa Esteban Carbonell i Chabier Gimeno Monterde (Coords.), Introducción al Trabajo Social (p. 151-169). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Ruiz Toledo, Matilde. (2020). El velo de la muerte perinatal (Treball de Fi de Grau). Universitat Autònoma de Barcelona. Dipòsit digital de documents de la UAB. Recuperat 3 octubre 2024, de https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2020/tfg_275797/Entrega_final_informe_TFG.pdf 

Sánchez-Pichardo, Marco Antonio. (2007). Guía de intervención psicológica para mujeres embarazadas con pérdidas perinatales. Revista de Perinatología y Reproducción Humana, 21(3), 147-150. Medigraphic. https://www.medigraphic.com/pdfs/inper/ip-2007/ip073e.pdf 

Santos Redondo, Pedro; Yáñez Otero, Ana, i Al-Adib Mendiri, Miriam. (2015). Atención profesional a la pérdida y el duelo durante la maternidad. Servei Extremeny de Salut. Recuperat 3 octubre 2024, de https://albalactanciamaterna.org/wp-content/uploads/lactancia-materna-en-el-libro-duelo-SES.pdf 

Valls Puente, Ester; Escuriet Peiró, Ramón, i Bullich Martín, Ingrid (Coords.). (2016). Guía de acompañamiento al duelo perinatal. Generalitat de Catalunya. Recuperat 3 octubre 2024, de https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/3323/guia_acompa%C3%B1amiento_duelo_perinatal_2016_cas.pdf?sequence=2&isAllowed=y 

Vargas Solano, Rosa Elena. (2003). Duelo y pérdida. Medicina Legal de Costa Rica, 20(2), 47-52. Scielo. https://www.scielo.sa.cr/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1409-00152003000200005&lng=en&tlng=es 

Vicente Sáez, Natalia. (2014). Duelo perinatal: el duelo olvidado (Treball de Fi de Grau no publicat). Universitat de Salamanca.

Weber, Jean-Christophe; Allamel-Raffin, Catherine; Rusterholtz, Thierry,;Pons, Isabelle, i Gobatto, Isabelle. (2008). Les soignants et la décision d’interruption de grossesse pour motif médical : entre indications cliniques et embarras éthiques. Sciences sociales et santé, 26(1), 93-120. https://doi.org/10.1684/sss.2008.0105