En aquest article, es pretén sistematitzar una part de la praxi del treball social en el context de les addiccions. Se centra en el procés d’acollida que es du a terme amb persones drogodependents i amb els seus familiars a l’Asociación de Alcohólicos Liberados de Jaén i Mágina (ALJAMA), a la província de Jaén. S’exposen les principals dificultats que troben les persones amb addiccions i els seus familiars prèvies a iniciar el tractament i es descriu com es du a cap el procés d’acollida en aquesta entitat.
La mort d’un membre de la família és un factor estressor molt important que afecta l’estructura familiar i el seu equilibri respecte a la seva dinàmica funcional. Pot provocar conseqüències molt diferents en cadascun dels membres de la família extensa, així com interferir en l’evolució típica dels membres que la conformen.
Aquest article descriu la posada en funcionament, en poc més de tres setmanes, d’un dispositiu d’acollida i confinament per a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El dispositiu tenia la missió de garantir el dret a complir el confinament estricte imposat per les autoritats sanitàries i de protecció civil a totes les persones que es trobaven en aquells moments dormint als carrers de la ciutat.
En aquest article hem volgut descriure el procés d’adaptació del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus durant el confinament derivat de la pandèmia per la covid-19. En primer lloc, de quina manera es van produir els canvis tècnics a l’hora de poder oferir teleassistència (psicoteràpia, seguiment mèdic i social) als pacients que ho necessitaven així com avaluar la idoneïtat d’aquests sistemes —susceptibles de tenir continuïtat després del confinament— de teleassistència i la valoració per part dels pacients i els professionals.
La pandèmia per la covid-19 va generar un gran impacte en la població, alhora que una greu emergència social que va donar lloc a noves estratègies per a la intervenció als treballadors socials dels serveis de salut públics. En aquest treball es presenta l’experiència d’un centre de salut a l’illa de Tenerife on es va constatar que era necessària una intervenció prèviament planificada per poder abastar tota la complexitat de les problemàtiques psicosocials que es manifesten en un fenomen d’aquesta magnitud.
La Universitat de les Illes Balears, en col·laboració amb l’Associació Balear de la Malaltia d’Andrade (ABEA), ha dut a terme un projecte d’innovació docent en una de les assignatures de treball social de grups, emmarcat en el 17è ODS. L’objectiu principal va ser sensibilitzar les futures professionals el treball social davant la situació en la qual es troben les persones afectades per la malaltia d’Andrade i les seves famílies.
En el present article, es pretén analitzar l’impacte que ha tingut en la configuració del sistema sanitari argentí el model econòmic implementat en cada moment històric d’aquest país. Poder considerar aquesta dimensió des del treball social li aporta complexitat al nostre abordatge i ens permet comprendre quines són les conseqüències concretes sobre la població amb la qual treballem de les diferents polítiques sanitàries que executa un govern a partir del pressupost que els assigna. Això es relaciona amb l’accés al dret a la salut, pel qual les treballadores socials em de bregar.
Amb aquest article volem abordar l’impacte de gènere que està tenint l’actual situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 a escala global. Igualment abordarem les diferències que hi ha entre els països del Nord i els països del Sud quant a les seves necessitats i interessos enfront de la malaltia.
Hi ha un consens generalitzat en atenció precoç sobre la importància que tenen la família i l’entorn en el desenvolupament infantil i en el fet que promoure unes condicions ambientals o contextuals òptimes millora la qualitat de vida, així com el desenvolupament global dels infants.
En aquest estudi es pretén analitzar el grau de coneixement del document de voluntats anticipades (DVA) que tenen els treballadors i els residents d’un centre residencial per a persones grans, i la seva actitud cap a aquest document. Per fer-ho, es proposa una aproximació teòrica a conceptes relacionats amb el DVA: la prevalença, la utilització, el coneixement i l’actitud cap a aquest document per part del personal assistencial i el rol del treball social en aquest aspecte.
