L’acompanyament i l’orientació individual són una eina bàsica per generar canvis i potenciar el progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura de familiars amb demència, ja que permet incidir en aspectes quotidians, orientar en contextos naturals i fer costat a la persona cuidadora en el procés, ajudant a comprendre’l i a generar els canvis de perspectiva necessaris per conviure amb la malaltia. Aquesta línia de treball es troba més enllà del diagnòstic i tractament, ja que tracta de compassar l’afrontament
al qual ha d’encarar-se el familiar que es troba en una situació personal de cura en un procés patològic tan complex i desconcertant com és la demència.
La labor de la persona professional de referència en aquest procés, en aquest cas de treball social, suposa una font de suport bàsica que ha de desenvolupar una estratègia específica i planificada en aquest procés, acompanyant l’evolució i progrés personal i familiar d’acord amb el moment i la circumstància.