El dispositiu d’allotjament d’emergència de Barcelona com a instrument d’atenció al sensellarisme davant de la crisi sanitària de la covid-19

David
Fisas Masferrer
Inicials: 
D.
Montserrat
Rovira Jarque
Inicials: 
M.
Albert
Sales Campos
Inicials: 
A.
Resum

Aquest article descriu la posada en funcionament, en poc més de tres setmanes, d’un dispositiu d’acollida i confinament per a centenars de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El dispositiu tenia la missió de garantir el dret a complir el confinament estricte imposat per les autoritats sanitàries i de protecció civil a totes les persones que es trobaven en aquells moments dormint als carrers de la ciutat.

Les dades recollides durant la posada en marxa del dispositiu d’allotjament d’emergència permeten analitzar algunes característiques de la població atesa entre el març del 2020 i el juliol del 2021. Es constata que de les persones que van passar pel dispositiu, un 54% no es trobava en situació de carrer abans de la pandèmia, sinó en situacions d’habitatge inadequat o insegur; que un 27% es van quedar al carrer de forma sobrevinguda a causa de la pandèmia; i que un 38% portaven menys de sis mesos sense allotjament.

El funcionament del dispositiu i les característiques de les persones que en van fer ús ens porten a plantejar la necessitat de dissenyar serveis que tinguin en compte la creixent permeabilitat entre les diferents categories ETHOS de sensellarisme i exclusió residencial.

PDF icon Download article (185.68 KB)
Paraules clau:
Covid-19, emergència sanitària, sensellarisme, exclusió
Per a citar: Fisas Masferrer, D., Rovira Jarque, M., Sales Campos, A. (2022). El dispositiu d’allotjament d’emergència de Barcelona com a instrument d’atenció al sensellarisme davant de la crisi sanitària de la covid-19. Revista de Treball Social, 222, 79-92. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2022.222.04.
Referències bibliogràfiques:

Ajuntament de Barcelona. (2020). Barcelona destinarà 1 milió d’euros a reforçar els projectes d’alimentació de la mà de les entitats socials. Recuperat 7 abril 2022, de https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2020/06/03/barcelona-destinara-1...

Ajuntament de Barcelona. (2021). El Recompte 2021 visualitza 895 persones dormint als carrers de Barcelona i 3.046 allotjades en equipaments. Recuperat 7 abril 2022, de https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2021/05/20/el-recompte-2021-visu... persones-dormint-als-carrers-de-barcelona-i-3-046-allotjades-enequipaments/

Ajuntament de Madrid. (2018). IX Recuento Nocturno de Personas sin Hogar. Recuperat 7 abril 2022, de https://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Servicios-sociales-y...

Cabrera, P., Rubio, M., i Blasco, J. (2008). Quién duerme en la calle: Una investigación social y ciudadana en favor de las personas sin hogar. Obra Social Caixa Catalunya

De Inés, A., Guzman, G., Verdaguer, M., i Contreras, M. F. (2019). El sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme. Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, Ajuntament de Barcelona.

Edgar, B. (2012). The ETHOS definition and classification of homelessness and housing exclusion. European Journal of Homelessness, 6(2), 219-225.

FEANTSA. (2018). Third Overview of Housing Exclusion in Europe 2018. FEANTSA.

FEANTSA, i Fundació Abbé Pierre. (2020) Fifth Overview of Housing Exclusión in Europe 2020. FEANTSA.

Sales, A. (2019). Qui dorm al carrer a Barcelona? Característiques de la població sense sostre de la ciutat segons les dades dels equips municipals d’intervenció social a l’espai públic. Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

RTS - 222
222