Un any de pandèmia: dispositiu Hotel Salut

Ingrid
Pineda Pérez
Inicials: 
I.
Resum

La pandèmia causada per SARS-CoV-2 ha posat de rellevància la importància dels determinants socials en els processos de malaltia. Des dels serveis sanitaris s’han creat dispositius dirigits a protegir la població més vulnerable.

El Comitè d’Emergència Social (Consorci Sanitari de Barcelona), format per l’Òrgan Tècnic i liderat per treballadores socials sanitàries de diferents proveïdors de salut, va abordar les necessitats que feien referència a les dificultats de disponibilitat d’un allotjament segur on poder dur a terme adequadament l’aïllament en alguns grups de població.

El present treball descriu el perfil de pacients derivats a Hotel Salut des de l’Hospital del Mar des del març del 2020 al març del 2021, un total de 524 pacients.

Del total dels 524 pacients, el 74% provenien d’hospitalització i el 26% del servei d’urgències. L’edat mitjana era de 49,7 anys, 64,3% eren homes i el 5,5% no disposaven de targeta sanitària activa. Els països d’origen eren majoritàriament Espanya (33,6%), el Pakistan (16,2%), Bangladesh (6,3%) i Filipines (6,3%). Els motius pels quals no podien dur a terme l’aïllament eren per viure en pisos compartits (51,7%), amb familiars de risc (26,7%), en pisos de dimensions reduïdes (14,5%) i no tenir domicili (4,6%).

Per concloure, el dispositiu va assegurar l’aïllament per a aquelles persones ateses a l’hospital que no podien fer-lo al seu domicili. També es va reduir la saturació de l’hospital afavorint el drenatge dels pacients amb una clínica lleu i es van reduir els contagis comunitaris.

PDF icon Download article (393.52 KB)
Paraules clau:
Hotel Salut, covid-19, emergència social, vulnerabilitat social
Per a citar: Pineda Pérez, I. (2022). Un any de pandèmia: dispositiu Hotel Salut. Revista de Treball Social, 223, 97-119. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2022.223.05.
Referències bibliogràfiques:

Amengual Moreno. M., Calafat Caules, M., Carot, A., Rosa Correia, A. R., Río Bergé, C., Rovira Plujà, J., Valenzuela Pascual, C., i Ventura Gabarró, C. (2020). Determinantes sociales de la incidencia de la Covid- 19 en Barcelona: Un estudio ecológico preliminar usando datos públicos. Revista Española de Salud Pública; 94, 1-19.

Ariza, C. (2017). La vessant psicosocial de la salut i la malaltia. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 66, 13-32.

Bas-Sarmiento, P., Fernández-Gutiérrez, M., Albar-Marín, M.ª J., i García- Ramírez, M. (2015). Percepción y experiencias en el acceso y el uso de los servicios sanitarios en población inmigrante. Revista Gaceta Sanitaria, 29(4), 244-251.

Brunet, I., Pastor I., i Beizunegui, A. (2002). Técniques d’investigació social: Fonaments epistemològics i metodològics. Pòrtic.

Burón, A. (2012). Barreras de acceso de la población inmigrante a los servicios de salud en Catalunya. Universitat Autònoma de Barcelona.

Colom, D. (2010). El trabajo social sanitario en el marco de la optimización y sostenibilidad del sistema sanitario. Zerbitzuan, 47, 109-119.

Dahlgren G., i Whitehead, M. (1992). Policies and strategies to promote social equity in health. World Health Organization.

Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, BOE núm. 102 § 10498 (1986).

Llei 22/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, BOE núm. 240 § 15623 (2011).

Ministeri de Sanitat (2020). Equidad en Salud y COVID-19: Análisis y propuestas para abordar la vulnerabilidad epidemiológica vinculada a las desigualdades sociales. Recuperat 15 desembre 2022, de https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/COVID19_Equidad_en_salud_y_COVID-19.pdf

Moreno, F. J. (2015). El puzzle de la exclusión sanitaria de los inmigrantes indocumentados en España, Anuario CIDOB de la Inmigración, 2015, 277-300. RACO. https://raco.cat/index.php/AnuarioCIDOBInmigracion/article/view/312799

Organització Mundial de la Salut (OMS). (1948). Preamble to the constitution of the World Health Organization. En Official records of the World Health Organization, 2: 19 June - 22 July 1948, (p. 16). World Health Organization. Recuperat 15 desembre 2022, de https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/85573/Official_record2_eng.pdf

Otero, L. (2020). Rol de los determinantes sociales y económicos en la infección y en la mortalidad por SARS Cov2. Revista médica Herediana, 31, 211-213.

Plaza, B., García, A. M., i Muñoz. M. (2006). Programa de detección del riesgo social en el Hospital de Teruel. Trabajo Social y Salud, 53, 151-167.

Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions, BOE núm. 98 § 5403 (2012).

Silvano, I. D. (2018). Determinantes de salud de las personas adultas que acuden al Programa de Procetts, Hospital San Juan Batista (Tesi per optar al títol professional de llicenciada en Infermeria). Universidad católica Los Ángeles de Chimbote, Perú.

Urbina, M., i González, M. Á. (2012). La importancia de los determinantes sociales de la salud en las políticas públicas. Instituto Nacional de Salud Pública, México. Recuperat 15 desembre 2022, de https://www.insp.mx/resources/images/stories/Produccion/pdf/131209_determinantesSociales.pdf