L’àmbit de la memòria democràtica pràcticament no ha estat explorat com a camp específic d’intervenció professional des de les disciplines del treball social i l’educació social. A diferència d’altres països, a Espanya l’única Llei de memòria democràtica data de 2022, malgrat que ha transcorregut gairebé mig segle des del final de la dictadura. Una de les conseqüències directes d’aquesta persistent falta de reconeixement, justícia i reparació a les víctimes, és que ha negat el dol a les famílies en les quals el trauma s’ha transmès generacionalment fins a l’actualitat.
El treball social té el camp d’acció en l’àmbit de la salut i, dins d’aquest, en l’acompanyament a les famílies en el dol. No obstant això, quan parem l’atenció en el dol perinatal, el treball social té poc recorregut. Aquest tipus de dol té una sèrie de característiques que el fan particular i també roman invisible a la societat. És per això que, a l’article present, es vol reflexionar sobre la importància que té la nostra disciplina per a la intervenció amb famílies i, en particular, amb dones que han experimentat una pèrdua perinatal.
L’era de la globalització ha afavorit les migracions internacionals. Els estudis actuals sobre aquest tema han començat a implementar l’enfocament del transnacionalisme. Així, s’està investigant no només la influència dels migrants sobre el lloc de destinació, sinó també les relacions que es produeixen a distància amb el lloc d’origen. En aquest sentit, la família s’ha convertit en l’eix principal de les recerques sobre migracions i transnacionalisme.
L’autora de Violència masclista: Una guia per a intervindre-hi, Encarna Canet Benavent, és treballadora social i professora contractada doctora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials (Universitat de València).
El present article pretén exposar i difondre, entre el col·lectiu professional penitenciari, l’experiència de creació i aplicació d’un procediment que anomenem Protocol d’intervenció conjunta amb famílies (en endavant, PICFA) del Centre Penitenciari Lledoners. Aquest protocol de treball impulsa la participació i l’accés de familiars4 de persones privades de llibertat a l’interior del centre penitenciari, amb l’objectiu de dur a cap trobades conjuntes entre les persones internes i els professionals dels equips multidisciplinaris (en endavant, EMD).
L’article presenta propostes per promoure i facilitar la participació de les famílies com a agents de canvi en els processos de reinserció de les persones privades de llibertat a les presons catalanes. El document parteix, d’una banda, del programa marc del Model de Participació i Convivència dels centres penitenciaris de Catalunya (en endavant, MPiC) que ha anat desenvolupant la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (en endavant, SMPRAV) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L’acompanyament i l’orientació individual són una eina bàsica per generar canvis i potenciar el progrés personal i familiar a l’hora d’afrontar la cura de familiars amb demència, ja que permet incidir en aspectes quotidians, orientar en contextos naturals i fer costat a la persona cuidadora en el procés, ajudant a comprendre’l i a generar els canvis de perspectiva necessaris per conviure amb la malaltia. Aquesta línia de treball es troba més enllà del diagnòstic i tractament, ja que tracta de compassar l’afrontament
La mort d’un membre de la família és un factor estressor molt important que afecta l’estructura familiar i el seu equilibri respecte a la seva dinàmica funcional. Pot provocar conseqüències molt diferents en cadascun dels membres de la família extensa, així com interferir en l’evolució típica dels membres que la conformen.
La ruralitat com a escenari d’intervenció ha estat poc considerada en el marc dels camps del treball social. Malgrat això, en analitzar les seves condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques, es troben situacions que requereixen l’estudi, el seguiment i l’aportació de les ciències socials que identifiquin en les famílies i en les comunitats necessitats i formes d’abordatge, especialment en un país com Colòmbia, en el qual els territoris rurals han estat de poc interès i atenció.
Amb aquest article volem abordar l’impacte de gènere que està tenint l’actual situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia de la covid-19 a escala global. Igualment abordarem les diferències que hi ha entre els països del Nord i els països del Sud quant a les seves necessitats i interessos enfront de la malaltia.
