Tenim a les mans un llibre de dones, escrit per unes quantes de les moltes que al llarg de la geografia del món han desafiat el seu destí. Són dones que no van renunciar a les seves idees polítiques en aquells països que van intentar dur a terme processos democràtics contra el poder instituït; aquells que formen part dels diversos governs que les han expulsat i represaliat, o que han mirat de regir les seves vides per camins intolerables, en què la desigualtat i la injustícia amenaçava les seves identitats. Hi trobem moltes veus femenines, en les pàgines d’aquest llibre. En aquesta investigació intitulada Exilio, mujeres, escritura, Isabel Cerdeira ha abordat amb coratge històries de dones exiliades que no s’han rendit a la melancolia, que l’han burlat, que no han dimitit de la vida i han plantat cara amb valentia a la pèrdua de les arrels. I ho han fet agafant-se de la mà de la paraula, la creativitat les ha salvat. Perquè en l’exili, tot el que formava part de l’experiència vital d’un jo, sempre en construcció, s’esqueixa, la persona se separa del tronc on havia arrelat la seva existència i el seu esdevenidor es torna incert i confús per un espai de temps indefinible.