Com a resultat de la greu crisi social, econòmica i política ocorreguda el 2001 a l’Argentina es produeix un moviment polític de recuperació de la centralitat de l’Estat en les relacions socials. En aquest marc les polítiques socials mostren un canvi de paradigma i, com a conseqüència, canvis importants en la pràctica professional dels treballadors socials. Aquestes polítiques denominades de “contrareforma” perquè intenten desfer el camí recorregut amb les reformes de l’estat del Neoliberalisme apunten a la inclusió social i la recuperació de drets a través de dos camins principals: les polítiques de transferències d’ingressos i les de generació de llocs de treball amb millora de les condicions de treball, d’ocupabilitat i capacitació. Les polítiques socials dirigides a incrementar l’autonomia models subjectes i l’organització social prenen un lloc important.