El treball grupal té una capacitat elevada per generar processos de canvi psicosocials, personals, interpersonals i a nivell de la comunitat (Lewis, 2006; Parra, 2012). Aquesta metodologia utilitza les forces que emergeixen del propi procés per reforçar les potencialitats de les persones a partir de les vinculacions que es generen i desenvolupen entre elles. En aquest article es descriuen els components, característiques i “forces” que fan possibles els canvis en una intervenció grupal. Malgrat la seva dilatada trajectòria i els importants beneficis destacats, en els últims temps diverses veus anuncien una disminució de la pràctica del treball social de grup. Es posen en relleu alguns elements per a la reflexió sobre aquest fet.