Una perspectiva sociològica de l’envelliment

Maria Pia
Barenys Pérez
Inicials: 
M. P.
ORCID: 
Resum

En el present article s’aborda el rol que s’assigna a l’envelliment en relació amb el sistema social a través de tres eixos: l’organització del treball, les relacions familiars i la sobrevaloració de la joventut.

En el món laboral, la productivitat és el valor màxim i legalment es considera una edat a partir de la qual els treballadors són menys productius i, per tant, s’exclouen del sistema. Quant a les relacions familiars, l’exclusió radica en el fet que tot i que els vells representen un suport per a les cures de la família, les seves experiències (fora de l’àmbit productiu) no són valorades. D’altra banda, la sobrevaloració de la joventut condemna l’ancianitat a la marginació.

L’autora constata la contradicció existent entre l’avançament de l’edat de jubilació i l’allargament de l’esperança de vida. Tenint en compte la fragilitat del sistema de pensions i la prolongació d’una etapa on la capacitat econòmica de l’individu minva notòriament, la gent gran és abocada a viure una etapa de passivitat.

Finalment, es posa de relleu que l’autoorganització d’aquest grup poblacional (cada cop més nombrós) pot ser una bona alternativa per exercir la pressió política necessària per tal de provocar canvis qualitatius en el sistema social, en la pròxima dècada.

PDF icon Download article (100.97 KB)
Paraules clau:
Envelliment, sistema social, relacions familiars, sobrevaloració de la joventut, jubilació
Per a citar: Barenys Pérez, M. P. (2023). Una perspectiva sociològica de l’envelliment. Revista de Treball Social, 225, 51-58.
Referències bibliogràfiques:

Aveni Casuci, M. A. i altres. Afectividad y sexualidad en la ancianidad. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions, 1989.

Beauvoir, S. La vejez. Barcelona. Edhasa, 1983.

Blau, Z. Old Age in a Changing Society. N. Y. New Viewpoints, 1973.

Bronfenbrenner, U. The Ecology of Human Development. Harvard U. P. 1979.

Casals, I. Sociología de la ancianidad. Madrid. Mezquita, 1982.

Guillemard, A. M. La viellesse et l’etat. París. PUF, 1980.

Guillemard, A. M. Le declin du social. París. PUF, 1986.

Heumann, L. i Boldy, D. Housing for the Elderly. New York. Croom Helm, 1982.

Jerrome, D. Ageing in Modern Society. U. S. A. Croom Helm, 1983.

Kalish, R. A. La vejez. Perspectiva sobre el desarrollo humano. Madrid. Pirámide. 1983.

Lehr, U. Psicología de la senectud. Barna. Herder. 1980.

Minois, G. Historia de la vejez. Madrid, Nerea, 1989.

Miranda, M. J. Análisis sociológico del internamiento de ancianos. Madrid, Il·ltre. Col. Nac. Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia, 1985.

Mishara, B. L. i Riedel, R. G. El proceso de envejecimiento. Madrid. Morata, 1984.

Moragas, R. Bienestar social del anciano. En AUTORS DIVERSOS. Introducción a la gerontología social. Madrid, INSERSO, 1981.

Phillipson, C. H. et alter. Depency and interdependency in old age. New Hampshíre. Croom Helm, 1986.

Rodríguez Ibáñez, J. E. Perspectiva sociológica de la vejez. Revista Española de Investigación Sociológica. 1979, jul.-set.

Simposio: La ancianidad en el año 2000. Barcelona. Fundació Caixa de Pensions. 1989.

Victor, C. R. Old Age in Modern Society. U. S. A. Croom Helm, 1987.

Ward, R. A. The Aging Experience. An Introduction to Social Gerontology. Harper & Row, 1984.