El context juga un paper important en el desenvolupament de les persones i més encara en la primera infància. Encara que en l’atenció precoç (AP) sempre s’ha donat un gran pes a la incidència que produeix l’entorn sobre el desenvolupament infantil, l’exploració primària dels casos considerats socials quedava relegada als professionals d’altres àmbits, que prioritzaven aquelles famílies amb escassos recursos externs com a beneficiàries d’una atenció per part del treballador social. A conseqüència, els diagnòstics socials s’establien segons la visió del professional referent i no sobre la base del criteri del treballador social, limitant-ne així la intervenció als casos en risc d’exclusió social.