La relació entre treball comunitari i moviments socials, si bé hauria de ser de col.laboració necessària, és actualment poc existent, sobretot per absència d’un dels dos elements, el treball comunitari. Per contra, el ressorgiment de moviments socials en la defensa de drets en retrocés vinculats a la protecció social comparteix espai d’acció amb els objectius fonamentals del treball social i posa al descobert les mancances de la política social actual. En aquest context, la manca d’aliances amb els moviments socials i la desconnexió amb els processos de reivindicació pot decantar l’ambivalència del treball social cap al costat de la funció de reproducció i control social. Per aquest motiu, es proposa l’aposta per un treball comunitari situat i posicionat cap a la generació de noves aliances amb actors socials que també treballen en altres entorns socials fora de les institucions.