L’exclusió residencial i el sensellarisme avancen a les grans ciutats globals malgrat el creixement dels recursos dedicats a atendre a les persones sense sostre i sense llar. L’exclusió del mercat de l’habitatge, les disfuncions del mercat laboral, l’erosió de les polítiques de protecció social i de garantia de rendes, i les polítiques migratòries, generen un degoteig constant de persones que cauen en situacions d’exclusió social severa. L’article proposa un marc de comprensió de l’exclusió de l’habitatge com un continu de situacions marcades per aquests factors estructurals, exposa les interaccions entre l’accés a l’habitatge i altres factors d’exclusió social, i apunta algunes conseqüències pel disseny de polítiques públiques que podrienderivar-se d’aquest marc conceptual, tot posant èmfasi en la necessitat d’apropar-se al sensellarisme amb perspectiva de gènere.