Tot i que no sabia res del seu llibre, en ple confinament em vaig comprometre amb Silvia Navarro per l’entusiasme que em va transmetre parlant per telèfon, que em va portar al seu terreny, a fer una ressenya per a l’RTS i, després, quan encara no sospitàvem res del buit en què ens ha sumit la pandèmia, a presentar-lo a la UCM i el col·legi professional de Madrid. Avui, no sabem quan ens podrem tornar a reunir al voltant de la Silvia amb el seu llibre a les mans. Per això, abocaré aquí la meva percepció de l’obra: Pensamiento creativo y acción social innovadora. De las ideas a los proyectos transformadores, unes pàgines que m’han acompanyat un estiu ple de circumstàncies complexes. I és des d’aquesta perspectiva que vull centrar les meves impressions sobre el dens treball de la Silvia, la complexitat.

La Silvia aconsegueix que aprofundim en la complexitat del món professional on vivim per mitjà d’una constant exposició d’exemples, múltiples citacions i històries, que tracten de refermar el seu pensament i la seva passió per mostrar la possibilitat de crear projectes innovadors en les diferents organitzacions en les quals es treballa. I, com que a l’últim
capítol presenta la gran trama de les organitzacions, preguntant-se si en aquest canvi d’època en són possibles altres de diferents de les que coneixem, he decidit començar aquesta ressenya per aquest capítol final, el cinquè del llibre. L’autora hi estudia el context de les organitzacions –i ens hi trasllada– amb el propòsit de crear ecosistemes en els quals poder desenvolupar els projectes.