El mestre Paulo Freire (2010) situa l’acció-reflexió pedagògica en els fonaments socials, ja que “cap societat s’afirma sense el perfeccionament de la seva cultura, de la ciència, de la recerca, de la tecnologia, de l’ensenyament. I tot això comença amb la preescola” (p. 73). El món contemporani està experimentant la consolidació de la quarta revolució industrial, on la ciència i la tecnologia se situen com a generadors de riquesa i desenvolupament econòmic i, per això, l’escola travessa transformacions cada vegada més accelerades. En aquest marc, aquest llibre es pregunta pel lloc de la pedagogia crítica, l’educació popular, els moviments socials, el bon viure i les epistemologies del sud gestades a l’Amèrica Llatina (Santos, 2018), en el context global de la intel·ligència artificial (IA), les big data, les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) i convergents.