Al voltant de l’any 380 aC, Plató ens plantejava, a través del conegut mite de la caverna (Plató, 1872), la tendència humana a deixar-se guiar per les aparences en el procés de construcció del coneixement, així com la necessitat d’anar més enllà per descobrir la realitat. Malgrat els avenços científics, alguns fenòmens socials continuen mantenint-se a l’ombra de la caverna platònica en ser explicats mitjançant prejudicis i estereotips forjats al llarg de l’esdevenir històric, com succeeix en el cas del sensellarisme (Cabrera, 2008; Arrels, 2017). Dones en situació de sense llar a la ciutat de Barcelona representa un pas més de la fosca caverna cap a la llum del coneixement sobre el fenomen esmentat. El llibre es basa en una recerca amb perspectiva de gènere que dona visibilitat al sensellarisme femení alhora que aborda la seva especificitat en el context de la Ciutat Comtal. L’estudi presentat és de caràcter qualitatiu i s’ha elaborat amb la col·laboració d’algunes de les principals entitats d’atenció a les persones sense llar de Barcelona, així com amb la participació de les mateixes dones protagonistes d’aquesta mena d’exclusió social.