La dimensió de les competències que fan referència a les actituds dels estudiants futurs professionals del treball social és la més difícil d’avaluar, i en canvi és evident que la seva incorporació a la pràctica professional és de suma importància. L’educació de treball social basada en competències es va crear precisament per oferir als estudiants eines competencials bàsiques per al seu futur professional. Les propostes formatives de grau incorporen l’aprenentatge basat en competències des d’una perspectiva holística, perquè en l’exercici professional aquestes competències s’han de traduir en coneixements, procediments cognitius, habilitats i valors. L’avaluació dels diferents objectius d’aprenentatge ha de proporcionar evidències del fet que els estudiants estan capacitats per al desenvolupament competent professional. No obstant això, si ens atenim a les competències relacionades amb els components d’actitud, aquells que podrien englobar també la identificació i comprensió dels valors fonamentals del treball social i la seva aplicació, així com igualment la identificació i la comprensió de la influència dels propis valors en els judicis professionals, i la responsabilitat que se’n deriva; aquestes són difícils de mesurar i fins i tot podria semblar que s’ha anat caient en una deixadesa progressiva el que fa al seu aprenentatge i avaluació. Les competències es reconeixen imprescindibles en l’aprenentatge i el desenvolupament professional, però s’observa que en la seva adquisició es prioritzen les cognitives i instrumentals per davant de les que fan referència a actituds i valors. Aquest article té com objectiu principal oferir una visió subjectiva d’un diàleg organitzat en què dues professores exposen una visió sobre aquestes competències actitudinals al llarg del desenvolupament del grau.