Oportunitats i limitacions en la transformació digital dels equips d’atenció primària a Catalunya

Yolanda
Domingo Calduch
Inicials: 
Y.
Eva
Zafra Aparici
Inicials: 
E.
Resum

La situació esdevinguda com a conseqüència de la pandèmia no només ha accelerat l’ús de les tecnologies digitals, sinó també el procés de digitalització de la societat a escala mundial, sobretot al llarg del confinament.

En el marc de les grans crisis, s’han intentat cercar solucions per fer front als nous reptes i desafiaments tant de la pròpia crisi com de les noves necessitats nascudes arran de la pandèmia. En aquest sentit, cada sector de la societat ha hagut d’innovar, transformar, però sobretot adaptar-se a la societat digital. Per tant, ara és l’hora que els equips bàsics d’atenció social dissenyin el seu camí cap a la transformació digital.

En aquest sentit, el present article vol donar a conèixer quines són les pors i les oportunitats que afronten els i les professionals dels Serveis Socials Bàsics (SSB) de Catalunya davant la digitalització i posterior transformació digital de les seves organitzacions, recursos i metodologies.

L’article deriva de la tesi doctoral que porta per títol La transformació digital de la intervenció social dels Serveis Socials Bàsics a Catalunya: un repte del present per al futur del món social i que forma part del Programa de Doctorat en Treball Social de la URV. Compta amb la col·laboració de la Fundació iSocial i la Fundació Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (FURV).

PDF icon Download article (185.99 KB)
Paraules clau:
Serveis socials, transformació digital, digitalització.
Per a citar: Domingo Calduch, Y., Zafra Aparici, E. (2024). Oportunitats i limitacions en la transformació digital dels equips d’atenció primària a Catalunya. Revista de Treball Social, 226, 123-142. doi:https://doi.org/10.32061/RTS2024.226.05.
Referències bibliogràfiques:

Aguilar, Luis F. (2020). Modernidad, Racionalidad, Efectividad: en conmemoración de Max Weber. Espiral (Guadalajara), 27(78-79), 9-45.

Becker, Larissa, i Jaakkola, Elina. (2020). Customer experience : fundamental premises and implications for research. Journal of the Academy of Marketing Science, 48, 630-648. https://doi.org/10.1007/s11747-019-00718-x

Briones, Elena; Tabernero, Carmen, i Arenas, Alicia. (2007). Effects of Disposition and Self-Regulation on Self-Defeating Behavior. The Journal of Social Psychology, 147(6), 657-680. https://doi.org/10.3200/SOCP.147.6.657-680

Brown, Tim, i Wyatt, Jocelyn. (2010). Design Thinking for Social Innovation. Development Outreach, 12(1), 29-43. https://doi.org/10.1596/1020-797X_12_1_29

Carayannis, Elias. G.; Barth, Thorsten. D., i Campbell, David. F. (2012). The Quintuple Helix innovation model: global warming as a challenge and driver for innovation. Journal of Innovation and Entrepreneurship, 1, 2. https://doi.org/10.1186/2192-5372-1-2

Cleveland, Gary. (2001). Bibliotecas digitales: definiciones, aspectos por considerar y retos. Biblioteca Universitaria, 4(2), 108-117.

Constitució espanyola, BOE núm. 311 (1978). Parlament de Catalunya. Recuperat 14 maig 2024, de https://www.parlament.cat/document/nom/ConstitucioConsolidat.pdf

Díaz, Jose. (2019). Monográfico Transformación Digital. Revista de Obras Públicas, 166(3615), 60-73.

Florida, Richard. (2005). The Rise of the Creative Class. Routledge.

Forés Miravalles, Anna; Sánchez i Valero, Joan-Antón, i Sancho Gil, Juana M. (2014). Salir de la zona de confort. dilemas y desafíos en el EEES. Tendencias pedagógicas, 23, 205-214. Portal de revistas electrónicas de la UAM. https://revistas.uam.es/tendenciaspedagogicas/article/view/2080

Fournier, Joaquín. (2021). La transformación digital: Un aliado estratégico en la era COVID. bie3: Boletín IEEE, 21, 668-683. Dialnet. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7957088

Fulgueiras, Mariana, i Tello, Cristobal T. (2020). Gestionar la incertidumbre: La innovación como herramienta para abordar problemas complejos. Laboratorio de Innovación Pública.

García-Cabrera, Antonia Mercedes; Álamo-Vera, Francisca Rosa, i García-Barba Hernández, Fernando. (2011). Antecedentes de la resistencia al cambio: factores individuales y contextuales. Cuadernos de Economia y Dirección de La Empresa, 14(4), 231-246. https://doi.org/10.1016/j.cede.2011.02.007

Gordon, Floralba. (2011). Reflexiones filosóficas sobre la tecnología y sus nuevos escenarios. Sophia, 11, 123-172.

Hammer, Michael, i Champy, James. (2009). Reengineering the Corporaion: A Manifesto for Business Revolution. Harper Collins.

Jiménez, Ismael, i Moya, Maria. (2017). La cuidadora familiar: sentimiento de obligación naturalizado de la mujer a la hora de cuidar. Enfermería Global, 17, 1, 420-447. https://doi.org/10.6018/eglobal.17.1.292331

Juste, Marta. (2020, juny 8). Ben Hammersley: “Los cambios que predijimos hace 10 años han ocurrido en seis semanas”. El Mundo. Recuperat 14 maig 2024, de https://www.elmundo.es/papel/futuro/2020/06/08/5edcc3b3fc6c834e3f8b4658....

Kotter, John. (2012). Leading Change. Harvard Business Press.

Lewin, Kurt. (1951). Field Theory in Social Science: Selected theoretical papers. Harper & Brothers Publishers New York.

Llei 12/2007, d’11 octubre, de serveis socials, DOGC núm. 4990 (2007). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 14 maig 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2007/10/11/12

Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, BOE núm. 115 (1982). Portal Jurídic de Catalunya. Recuperat 14 maig 2024, de https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/1982/05/05/1

López Peláez, Antonio; Erro-Garcés, Amaya; Pinilla García, Francisco Javier, i Kiriakou, Dimitrios. (2021). Working in the 21st century. The Coronavirus Crisis: A Driver of Digitalisation, Teleworking, and Innovation, with unintended Social Consequences, Information, 12(9), 377. https://doi.org/10.3390/info12090377

Pardo del Val, Manuela, i Martínez, Clara. (2005). Resistencias al cambio organizativo: un análisis empírico en cambios reactivos y anticipativos. M@ n@gement, 8(3), 47-67.

Payne, Malcolm. (2020). Modern Social Work Theory (5th ed.). Bloomsbury Publishing.

Pelegrí Viaña, Xavier. (2017). Als deu anys de la Llei de serveis socials. Quaderns d’Educació Social, 19, 78-83. Raco. https://raco.cat/index.php/QuadernsEducacioSocial/article/view/347975

Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), DOUE núm. 119 (2016). Recuperat 14 maig 2024, de https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf

Sánchez, Ricardo. (2005). Servicios sociales, complejidad y supervisión. Educacion Social: Revista de Intervención Socioeducativa, 40, 83-102.

Santás García, Jose Ignacio. (2015). Intervención social: el reto de las TIC en el Trabajo Social. Universidad de Colima. Recuperat 26 abril 2024, de https://eventos.ucol.mx/content/micrositios/241/file/memoria/pdf/m3.pdf

Schein, Edgar H. (2010). Organizational culture and leadership. Wiley.

Schein, Edgar H, i Schein, Peter A. (2009). The Corporate Culture Survival Guide. Wiley.

Turkle, Sherry. (2011). Alone Together: Why We Expect More From Technology and Less From Each Other. Basic Books, Inc.

Vacas Aguilar, Francisco. (2018). Transformación digital: del lifting a la reconversión. Revista Tecnología, Ciencia y Educación, 10, 135-143. https://doi.org/10.51302/tce.2018.199

Vallellano, María Dolores, i Rubio-Valdehita, Susana. (2018). Carga mental y satisfacción laboral: un estudio comparativo entre trabajadores sociales, educadores sociales y profesoras de enseñanza primaria. Ansiedad y Estrés, 24(2-3), 119-124. Elsevier. https://www.elsevier.es/es-revista-ansiedad-estres-242-articulo-carga-me...

226