La dimensió relacional del treball social situa les persones, les famílies i els grups comunitaris al centre de la relació, abandonant les posicions del professional com a centre de poder i com a expert en les relacions i en la solució de problemes dels altres. Les pràctiques col.laboratives s’allunyen de les aportacions d’un sol model i s’endinsen en les proposicions que, des d’una perspectiva postestructuralista, assu- meixen de les pràctiques narratives, la indagació apreciativa, la teràpia breu cen- trada en solucions i l’ajuda col.laborativa. Aquest article plasma les línies mestres de l’enfocament que, ancorant-se en la tradició del treball social, assumeix les proposicions de les seves avantguardes.