La crònica de grup és categoritzada, la majoria de vegades, com una tècnica de suport a la gestió del Treballador Social en la seva tasca de documentar eficientment la tasca diagnòstica. No obstant això, segons el parer dels autors aquesta visió resulta una mica reduccionista de les veritables possibilitats metodològiques d’aquesta tècnica ja que col. labora no només en el diagnòstic del grup, sinó també en la intervenció, en l’execució i per descomptat, en l’avaluació de la intervenció professional. Aquest article pretén contextualitzar, tècnica i històricament, l’origen de la crònica grupal, lliurar un marc teòric per a la compressió de la dinàmica grupal i, finalment, aportar instrumentalització per a l’adequat registre de la tècnica.