Resum
L’article fa una revisió teòrica del lloc que ocupen les mares co-víctimes de l’abús sexual dels seus fills. Intenta desmuntar idees arrelades com l’instint matern y les reaccions socials que s’esperen del gènere femení. Posteriorment, es caracteritzen les particularitats d’aquelles mares implicades en la credibilitat i el suport als seus fills, a més dels obstacles que comporta el fet de posar-se al costat de les víctimes. Així mateix, s’ofereixen pistes sobre la feina terapèutica que cal dur a terme individualment i en grup. Finalment, s’analitza des de diverses perspectives el concepte del perdó i la seva pertinença en el procés reparador.
