Housing First és una metodologia utilitzada en l’acció amb persones sense llar, centrada en la recuperació personal i basada en el reconeixement del dret a l’habitatge, així com en la plena autonomia de l’individu en la seva presa de decisions. També implica reptes i un nou enfocament en la manera com concebem l’acció professional. El text presenta l’origen d’aquesta metodologia, la seva evolució actual en el context europeu i la seva recent implantació a Espanya. El seu caràcter innovador i mancat de referències immediates implica la necessitat detrobar formes d’acotar què és i què no és Housing First. Finalment, l’article suggereix alguns límits i reptes d’aquest eficient model: orientat als drets, però encara poc implementat i amb poques directrius aplicables en el nostre context.