El suïcidi és un acte específicament humà i, no obstant això, les seves raons no sempre són evidents, ni tan sols per al propi subjecte suïcida. Les seves formes, la seva acceptació o rebuig i la seva prevalença varien amb l’època. Avui suïcidar-se és objectar a la promesa de felicitat consumista. L’article analitza com els adolescents, les persones desnonades, la gent gran i aquells que pateixen un trastorn mental són més vulnerables a optar per aquest “final”, de vegades com una sortida digna i altres fruit de la desesperació. La prevenció d’aquest fenomen requereix sobretot una mirada crítica.