Treballar per al benestar de les persones en situacions de vulnerabilitat i dificultat vitals diverses i procurar-ne la capacitació personal és un dels objectius de la pràctica del treball social. El benestar individual des del punt de vista objectiu s’ha entès en el sentit que la persona té satisfetes unes necessitats bàsiques que li permeten un sosteniment i una funcionalitat relacional i social.

En les societats contemporànies occidentals, el benestar col·lectiu dels ciutadans és el gran bé que la política social protegeix i promou i que alhora es converteix en l’instrument per millorar les desigualtats. La sanitat, l’educació, els serveis socials, el sistema de pensions per protegir els riscos vitals, l’habitatge i la garantia d’ingressos són les activitats adreçades a procurar aquest benestar i són espais habituals de l’exercici del treball social. I també, d’altra banda, el benestar personal s’entén i està vinculat al fet que és bo per a cada persona individual, cosa que fa que la seva vida tingui sentit i qualitat, i així cada benestar personal és una construcció subjectiva, pròpia i única.

(...)