Confessaré que el primer esborrany escrit per a aquest editorial l’he hagut de rebutjar per la simple raó que m’he adonat que estava repetint les idees exposades pels qui m’han precedit en aquest honor que ens ofereix l’RTS com a editorialistes convidats, i que també són les meves obsessions: la necessitat de continuar treballant per construir una identitat professional clara, la recuperació de la història del treball social posant en valor les figures de les nostres pioneres fins no fa gaire ignorades i menyspreades,
posar en valor les nombroses bones pràctiques professionals que en massa ocasions romanen invisibilitzades perquè no es comuniquen al col·lectiu professional, no s’escriuen ni es publiquen (i això inclou intervencions a escala grupal i comunitària, que són més abundants del que sembla a primera vista), el foment de la recerca amb la consegüent teorització pròpia sobre el nostre propi terreny, el reforçament de les revistes científiques com aquesta, que faciliten la comunicació sense barreres geogràfiques,
el convenciment que el coneixement científic es construeix globalment i això implica trencar fronteres de tota mena, incloses les lingüístiques, per possibilitar aquest diàleg que sí que existeix en altres professions, el necessari diàleg entre l’àmbit acadèmic i l’àmbit de la pràctica directa, la necessària formació permanent en un món canviant i complex en el qual el coneixement científic no s’atura fugint d’un mer practicisme…