En aquest estudi es pretén analitzar el grau de coneixement del document de voluntats anticipades (DVA) que tenen els treballadors i els residents d’un centre residencial per a persones grans, i la seva actitud cap a aquest document. Per fer-ho, es proposa una aproximació teòrica a conceptes relacionats amb el DVA: la prevalença, la utilització, el coneixement i l’actitud cap a aquest document per part del personal assistencial i el rol del treball social en aquest aspecte. Es dissenya el marc metodològic a través d’entrevistes a diversos professionals del centre residencial i d’un grup de discussió amb la participació de residents del centre. També participen en l’estudi, a través d’entrevistes, professionals de l’àmbit d’acció socioeducativa en gent gran, persones externes que es consideren referents en aquest terreny. L’anàlisi dels resultats posa en relleu el desconeixement del DVA per part dels professionals i residents del centre, tot i que hi tenen una actitud positiva, i la necessitat expressada per tots dos col·lectius de
formació en aquest àmbit i de la incorporació del DVA al centre residencial com un aspecte determinant en la gestió del dret a morir dignament.
Article
Coneixement i actituds respecte al document de voluntats anticipades en un centre residencial per a persones grans
Download article (168.12 KB)Aguilar-Sánchez, J. M., Cabañero-Martínez, M. J., Puerta-Fernández, F., Ladios-Martín, M., Fernández-de-Maya, J., i Cabrero-García., J. (2018). Grado de conocimiento y actitudes de los profesionales
sanitarios sobre el documento de voluntades anticipadas. Gaceta Sanitaria, 32(4), 339-345. Scielo. https://scielo.isciii.es/pdf/gs/v32n4/0213-9111-gs-32-04-339.pdf
Bachiller, A. (2004). Testamento vital: la opinion médica en la provincia
de Valladolid. Metas de Enfermería, 7(4), 24-7.
Barbour, R. (2013). Los grupos de discusión en investigación cualitativa. Ediciones Morata.
Batchelor, P., Haralambous, B,. Nolte, L., Mackell, P., Fearn, M., Hwang, K. Detering, K. (2017). Advance Care Planning: Aged Care Implementation Guide. Austin Health, Melbourne. Recuperat 18 febrer 2020, de https://www.advancecareplanning.org.au/docs/default-source/acpa-resource...
Beauchamp., T. L., i Childress, J. F. (1979). Principles of biomedicalethics. Oxford University Press.
Bern-Klug, M., Gessert, C., i Forbes, S. (2001). The need to revise assumptions about the end of life: Implications for social work practice. Health & Social Work, 26(1), 38-47.
Colom, D. (2008). El trabajo social sanitario. Siglo XXI.
Comitè de Bioètica de Catalunya. (2010). Consideracions sobre el document de voluntats anticipades. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Recuperat 16 gener 2020, de http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_A-Z/V/voluntats_anticipades/d...
Decret 175/2002, de 25 de juny, pel qual es regula el Registre de voluntats anticipades. DOGC núm. 3665 (2002).
Hanzeliková, A. (2016). Introducción a la investigación sociosanitaria: Diseño de estudios cualitativos características generales y conceptos básicos de la investigación cualitativa. Enfermería en
Cardiología, 23(68), 25-29. Enfermería en Cardiología. https://www.enfermeriaencardiologia.com/wp-content/uploads/68_01.pdf
Hildén, H. M., Louhiala, P., i Palo, P. (2004). End of Life Decisions: Attitudes of Finnish Physicians. Journal of Medical Ethics, 30(4), 5-362.
Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. BOE núm. 172 (2006).
Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. BOE núm. 294 (2018).
Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. DOGC núm. 3303 (2001).
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica. BOE núm. 274 (2002).
Luptak, M. (2004). Social work and end-of-life care for older people: A historical perspective. Health & Social Work, 29(1), 7-15.
Martínez, K. (2007). Los documentos de voluntades anticipadas. Anales del Sistema Sanitario de Navarra, 30 (Supl. 3), 87-102.
Morgan, S., i Yoder, L. (2012). A concept analysis of person-centred care. Journal of Holistic Nursing, 30(1), 6-15.
Mouton, C., Teno, J. M., Mor, V., i Piette, J. (1997). Communication of Preference of Care Among Human Immunodeficiency Virus-Infected Patients. Arch Fam Med. 6(4), 7-342.
Sanz-Ortiz, J. (2006). ¿Es posible gestionar el proceso de morir? Voluntades anticipadas. Medicina Clínica, 126(16), 3-620.
Saralegui, I., Monzón, J. L., i Martín, M. C. (2004). Instrucciones previas en medicina intensiva. Medicina Intensiva, 28(5), 61-256.
Simón, P., Tamayo, M. I., Vázquez, A., Durán, A., Pena, J., i Jiménez, P. (2008). Conocimientos y actitudes de los médicos en dos áreas sanitarias sobre las voluntades vitales anticipadas. Atención Primaria, 40(2), 6-61.
Taylor, S. i Bogdan, R. C. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Paidós.
Velasco, T. R., i Rayón, E. (2016). Instrucciones previas en cuidados intensivos: competencias de los profesionales sanitarios. Medicina Intensiva, 40(3), 62-154.
Wenger, N. S., Kanouse, D. E., i Collins, R. L. (2001). End-of-life discussions and preference among persons with HIV. JAMA, 285(22), 7-2880.
