Aquest article és una reflexió en relació amb les conseqüències socials generades per la destrucció d’ocupació i l’increment del treball precari que s’estan succeint en el nostre país, dins del context general de crisi econòmica. S’aprofundeix en la pèrdua de capacitat del treball i de les ocupacions laborals com a elements generadors de cohesió social, i s’apunta a la necessitat de repensar les iniciatives de foment de l’ocupació davant la metamorfosi social que s’està produint.