Al cap d’un segle de la publicació de la primera edició de Social Diagnosis, de Mary E. Richmond, podem reflexionar sobre els aspectes metodològics i contextuals d’aquesta magna obra d’investigació, que caracteritza el treball social com a disciplina i com a professió, sabent que les dues perspectives estan lligades indissolublement. S’obren noves peces d’investigació i d’anàlisi per reforçar la nostra professió i alhora, a més, per desmentir certs prejudicis que devaluen l’essència de la nostra disciplina.