La intervenció social col·lectiva en contextos d’atenció precoç. Reflexió i pràctica

Resum

L’article planteja altres modalitats d’intervenció social, complementàries a la individual, a adoptar pels professionals del treball social de l’àmbit de l’atenció precoç.

La realitat social actual, en què apareixen nous models de família i de convivència, és complexa i es troba en constant transformació. És en aquest nou escenari, de multicausalitat i d’interdependència dels problemes que viuen les famílies, subjectes de la nostra atenció, on es posa de relleu que les estructures de grup (famílies i professionals), quan pensen i actuen juntes, poden desenvolupar un coneixement i una competència superiors, alhora que afegeixen qualitat a les seves intervencions i obtenen una satisfacció professional més gran.

Aquest treball pretén ser una invitació a experimentar les modalitats d’intervenció social d’acord amb els nous reptes que, com a treballadores socials, ens planteja aquest nou escenari. Per una banda, el model grupal permet que les famílies se sentin acompanyades i comparteixin les seves experiències, establint vincles d’ajuda mútua. I per altra banda, es proposa el treball en xarxa, amb el qual s’integren diferents disciplines i serveis per aconseguir una resposta global a les necessitats dels infants i les seves famílies.

L’article presenta dues experiències pràctiques com a exemples de la intervenció col·lectiva, tant del treball en grup com de la creació de la xarxa de professionals. Dues modalitats en què la relació, entesa com a instrument de canvi i millora, recupera la centralitat que mai hauria d’haver perdut. Dues modalitats d’intervenció que comparteixen objectius, com reforçar l’ajuda mútua, compartint coneixements i recursos per sostenir un entorn que afavoreixi el desenvolupament i benestar de l’infant.